Com es forma la calamarsa i la pedra?

BarcelonaAquest estiu especialment mogut han sovintejat les tempestes acompanyades de calamarsa i de pedra a moltes comarques. Ho han fet de forma abundant i reincident en alguns sectors de Ponent i sobretot del nord-est del país, amb calamarsades que han acumulat diversos centímetres de gruix, o amb pedres que en alguns casos han arribat a assolir un diàmetre superior al de pilotes de ping pong. Malauradament han causat força desperfectes i incidències, i també han afectat molts cultius i sembrats d'alguns sectors.

Però, com es forma la calamarsa?

D'entrada cal deixar ben clar que només hi ha un tipus de núvol capaç de generar aquest hidrometeor: el cumulonimbus o núvol de tempesta. Aquest núvol, que pot superar els 10 km de gruix, es caracteritza per forts moviments d'aire interns ascendents i descendents. És justament durant l'època càlida de l'any que, si les condicions en altura són favorables, el fort escalfament diürn de la superfície del sòl genera corrents d'aire ascendents que alimenten i contribueixen a la formació d'aquestes nuvolades. Entre finals d'estiu i principis de tardor l'aigua del Mediterrani assoleix els seus màxims de temperatura superficial, i és també responsable de la formació de grans tempestes a prop del litoral.

Per entendre de forma senzilla un procés tan complex com és la formació de la calamarsa o de la pedra hem de pensar en com és per dins. Si tallem un gra de pedra de forma transversal, aleshores ens adonarem que està format per un conjunt de capes concèntriques on s'alternen capes de gel transparent i capes de gel opac. Aquests dos tipus de capes es generen de forma diferent.

Cal recordar que inicialment es formen petites gotes d'aigua a causa de la condensació del vapor d'aigua a la base del núvol, aquestes justament són les que conformaran i aniran inflant el futur núvol de tempesta. Algunes d'elles seran arrossegades pels corrents d'aire ascendents i, un cop a la part alta del núvol, s'acabaran congelant i esdevindran el nucli o embrió del futur gra de calamarsa o de pedra.

A la part superior del cumulonimbus hi trobem també moltes gotes en subfusió, es a dir, en estat líquid però a temperatures sota zero. Aquestes contactaran amb la nostra partícula de gel i es congelaran de forma gairebé instantània tot formant una primera capa de gel opac. El petit gra de calamarsa arribarà un moment en el qual pesarà prou com per començar a caure. En perdre altura, anirà guanyant temperatura i la part externa s'anirà fonent, alhora que anirà incorporant noves gotetes d'aigua líquida situades a la part mitjana o baixa del cumulonimbus. El gra, en aquesta fase de caiguda molt possiblement serà capturat per un altre corrent d'aire ascendent que l'arrossegarà novament cap a la part superior del núvol de tempesta. En aquest ascens l'aigua externa es tornarà a congelar de forma ràpida i incorporarà així una segona capa de gel, en aquest cas transparent. Un cop a dalt del núvol es repetirà el procés i les gotetes en subfusió incorporaran una nova capa concèntrica de gel opac. Aquest procés o cicle es podrà repetir diverses vegades, fins que el pes de la pedra o gra de calamarsa serà tan gran que els corrents ascendents ja no la podran tornar a arrossegar cap amunt. Aleshores caurà i es produirà la temuda calamarsada o pedregada. Contant el nombre de capes concèntriques podrem saber aproximadament quants "viatges" amunt i avall dins del cumulonimbus ha patit abans de caure.

Cal recordar, finalment, que la diferència entre la calamarsa i la pedra rau bàsicament en el seu diàmetre, si supera els 10 mm (1 cm) parlem de pedra. Aquests dos hidrometeors no s'han de confondre amb el calabruix, una mena de pedra tova freqüent a l'hivern i a principis de primavera.

A http://ara.cat/meteo hi trobareu la previsió per al vostre municipi.