El forat de la capa d'ozó del 2019 ha sigut el més petit des dels anys vuitanta

BarcelonaLa capa d'ozó ha experimentat el forat més petit des dels anys 80 durant aquest 2019. El seguiment d'aquest fenomen atmosfèric, que fa habitualment el Centre Europeu de Predicció, ha permès comprovar que enguany el fenomen cíclic que es produeix sobre l'Antàrtida ha sigut estranyament inferior al dels últims anys.

En els últims anys el forat de la capa d'ozó havia arribat en general a una extensió d'entre 15 i 25 milions de quilòmetres quadrats, mentre que enguany no ha passat dels 10. El fenomen es manifesta sobretot durant la primavera i l'inici de l'estiu a l'hemisferi sud, i sol durar en molts casos fins al mes de desembre, però enguany el forat s'ha tancat poc després d'haver començat el novembre.

Els experts creuen que aquest tancament del forat de la capa d'ozó que s'ha experimentat aquest any no es deu en gran mesura al fet que s'estiguin deixant d'emetre gasos nocius a l'atmosfera, sinó a una dinàmica atmosfèrica peculiar que ha marcat la temporada a l'hemisferi sud. Un escalfament sobtat de l'estratosfera a finals del mes d'agost va provocar que l'aire molt fred que s'acostuma a acumular al pol sud es dispersés per latituds més baixes. El fet que l'anomenat vòrtex polar es trenqués ha afavorit que el forat de la capa d'ozó fos especialment petit aquest any, segons els científics del Centre Europeu de Predicció.

Malgrat que el tancament del forat de la capa d'ozó d'aquest 2019 sembla excepcional i no una tònica que es pugui repetir els pròxims anys, els científics sí que creuen que la implementació del Protocol de Mont-real que va entrar en vigor el 1989 està sent un èxit per evitar que el problema s'hagi agreujat durant les últimes dècades. Es creu que la capa d'ozó podria tornar a tenir els valors previs als anys 80 cap a l'any 2060 si se segueix la tònica dels últims anys.

L'ozó no és un gas predominant a l'atmosfera, però la seva presència és fonamental. Si es comprimís, la capa d'ozó no seria més gruixuda que una moneda, però la seva existència a l'estratosfera és fonamental per evitar que part dels rajos ultraviolats nocius que provenen del Sol arribin a la superfície de la Terra. Per contra, l'ozó és un gas contaminant quan es forma a les capes baixes de l'atmosfera.