Els efectes de la sequera a vista de satèl·lit

BarcelonaDiuen sovint que una imatge val més que mil paraules. Probablement aquesta expressió cobra sentit en aquesta comparativa de fotografies realitzades amb el sensor Modis dels satèl·lits Terra i Aqua de la NASA.

La imatge de l'esquerra va ser captada el 30 d'octubre del 2016, i la de la dreta, el 27 d'octubre del 2017. Els canvis més apreciables pel que fa a la vegetació s'observen sobretot cap a Portugal i en zones de l'oest de Castella i Lleó, Extremadura i punts de Castella-la Manxa, àrees tradicionalment agrícoles i on predominen els conreus de secà i zones desproveïdes d'arbrat.

El cereal, l'any passat, ja havia brotat clarament per aquestes dates i implicava tonalitats verdes en aquest entorn (imatge de l'esquerra). Enguany, en canvi, la sequera n'ha causat un clar endarreriment (imatge de la dreta).

Per analitzar el grau de sequera s'utilitza l'índex de precipitació estàndard. Aquest índex permet avaluar el dèficit, o l'excés, de precipitació al territori per a una varietat d'escales temporals. Els intervals més curts –inferiors a nou mesos– són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte rellevant per a boscos i sembrats.

Precisament, si consultem les dades de l'Aemet relatives a aquest índex dels últims sis mesos, podem comprovar que la sequera és destacable en les zones esmentades de l'oest de la península Ibèrica. Si consultem el mapa corresponent als últims 12 mesos, podem comprovar que la sequera més greu afecta sobretot l'oest de Castella i Lleó, però també a bona part del Cantàbric occidental i Galícia.

Sequera a Catalunya

La sequera acumulada també és notable a Catalunya, per bé que les imatges comparatives de l'últim any no són tan evidents en el cas dels sembrats. La sequera acumulada al nostre país, en conjunt, és molt notable si es visualitzen els mapes que analitzen l'índex de precipitació estàndard del Servei Meteorològic de Catalunya corresponents als últims dos o tres anys, una cosa que malauradament es tradueix en un decaïment de l'estat dels boscos.

Cal destacar, però, pel que fa a aquest índex de sequera, que a intervals més curts, corresponents als últims sis o nou mesos, la situació és clarament millor que a l'oest peninsular. Aquest fet podria explicar el perquè dels colors de les imatges del satèl·lit.