El canvi climàtic fa agonitzar les glaceres pirinenques
La temperatura especialment elevada d'aquest 2016 al planeta ha tornat a passar factura a les masses de gel del Pirineu, especialment fràgils i actualment a les portes de l'extinció
BarcelonaAra fa uns dies l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coincidint amb la Cimera de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Marràqueix, va fer públic un informe en què confirmava el que ja s'entreveia des de feia mesos: que el 2016 serà probablement l'any més càlid a escala mundial des que es prenen registres instrumentals. L'OMM va estimar un valor d'1,2 ºC per damunt dels llindars de l'era preindustrial.
Un dels millors indicadors de l'escalfament global són les grans masses de gel dels pols, així com les glaceres, a causa de la seva gran sensibilitat a l'increment de la temperatura. En aquest sentit cal destacar que el canvi climàtic està accelerant a marxes forçades la fusió de les masses de gel permanents del Pirineu. Actualment les glaceres pirinenques estan al límit de l'extinció pel fet de situar-se en una latitud relativament baixa –són les glaceres més meridionals d'Europa– i també en una altitud crítica. Aquestes peculiaritats les fan úniques i les converteixen en un gran indicador de l'escalfament planetari, una evidència en la qual ja es fixa la comunitat científica.
Fotografia comparativa per testimoniar el canvi climàtic al Pirineu
Jordi Camins, observador i expert en glaciologia, és segurament qui coneix millor totes les grans masses de gel que encara hi ha al Pirineu. Utilitza la fotografia comparativa per tal d'enregistrar de forma visual, i inequívoca, l'avançament o el retrocés de les masses glaçades. És un gran coneixedor de les glaceres de tot el món, però sobretot de les del Pirineu, les quals segueix i cataloga des de l'any 1982. Actualment li consta que en aquesta serralada hi sobreviuen, precàriament entre glaceres i congestes de gel, uns 54 aparells glacials (27 glaceres i 27 congestes de gel), 22 dels quals són al vessant sud, tots ells a l'Aragó. A principis dels anys 80 hi havia fins a 93 aparells glacials, un 42% més. El massís de la Maladeta-Aneto és el que n'acull un nombre més elevat.
Glaceres de la Maladeta i de l'Aneto
La glacera oriental de la Maladeta va perdre 230 m de longitud entre els anys 1992 i 2014, 163 dels quals entre els anys 2003 i 2014.
Tot i que l' innivació hivernal dels anys següents (2015 i 2016) va ser correcta, les elevades temperatures d'aquests anys malauradament han continuat fent encongir aquesta glacera, així com la seva veïna, la de l'Aneto, considerada la més gran del Pirineu.
Les glaceres pirinenques s'empetiteixen a causa de la disminució tant de la seva longitud com del seu gruix. El glaciòleg calcula que actualment les pèrdues de gruix de gel al Pirineu són de prop d'1,5 m cada any, tot i que en alguns sectors concrets se'n perden fins a 2,5 m. Pel que fa a la llargada, el retrocés mitjà actual és de 17,5 m anuals.
Camins estima que, si es mantenen les condicions climàtiques actuals, al voltant de l'any 2040 totes les glaceres pirinenques deixaran de ser actives i es transformaran en congestes de gel. L'extinció del gel glacial pirinenc es produiria no més enllà d'una altra dècada, al voltant de l'any 2050.
Imatges explícites del retrocés de la glacera de l'Aneto
Les primeres imatges que il·lustren aquesta notícia (cliqueu per ampliar) corresponen a la part superior de la glacera de l'Aneto. Aquestes imatges són dels anys 2005 i 2015, respectivament, i permeten comprovar el deteriorament i la fragmentació d'aquesta zona culminal. Cal fer notar que aquest és el punt més elevat on podem trobar gel glacial de tot el Pirineu i que la informació que ens aporten les instantànies és especialment significativa pel fet de correspondre a l'indret on la temperatura mitjana hauria de ser més baixa.
Les següents imatges comparatives (cliqueu per ampliar) corresponen a la llengua de la glacera de l'Aneto. Aquestes imatges són dels anys 2009 i 2016. Cal destacar la fragmentació de la llengua de gel del lòbul oriental i la nova congesta resultant, batejada amb el nom de 'congesta de gel inferior de l'Aneto'.
Les glaceres dels Alps, també en retrocés
Tot i que la situació allà no és ni de bon tros tan crítica com al Pirineu a causa de les dimensions i l'altitud, el gel també hi minva de forma evident des de fa anys. Les terceres imatges adjuntes corresponen a la glacera del Roine. Per bé que només hi ha dos anys de diferència entre elles, les evidències pel que fa al desgel també són ben rellevants. Actualment aquesta glacera perd cada any 22,5 m de longitud i 7,5 m de gruix.
