El ‘cometa del segle’ es deixa veure al cel de Catalunya
Durant els vespres del cap de setmana s'han pogut captar les millors imatges de l'astre per tot el país
BarcelonaMés d'un any i mig després del seu descobriment, el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS) s'ha deixat veure d'una forma espectacular des de Catalunya i al cel de la resta del planeta. La seva brillantor, que ha arribat ara al seu punt àlgid a l'aproximar-se al màxim al planeta Terra, ha fet que els experts l'hagin batejat com el cometa del segle. Però no us preocupeu al llegir que el cometa s'ha aproximat al màxim a la Terra, perquè tot i això es troba a 59 milions de quilòmetres de distància de nosaltres, 153 cops més lluny que la Lluna.
Dissabte el cometa es trobava a la mateixa altura de Venus, però durant els pròxims dies anirà apareixent al cel una mica més alçat. És entre el 13 i el 17 d'octubre quan el cometa i la seva cua seran més visibles a l'horitzó, però ràpidament la cua perdrà aquesta espectacular lluminositat i cada cop serà més difícil veure'l. A continuació trobareu un recull d'imatges que ens heu fet arribar del cometa:
On i quan veure el cometa
En condicions meteorològiques òptimes, el cometa serà perfectament visible a ull nu a casa nostra i sense necessitat de cap aparell, en aquest cas mirant als vespres cap a l’horitzó oest just després de la posta de sol i a la dreta de Venus, i cada dia que passi estarà més amunt en el cel i més nítid. Tot i això, un telescopi o uns binocles faran que l’experiència sigui encara més completa, ja que es podrà observar més detalladament el cos celeste.
L’astre està format a partir de materials com ara roques, gasos, partícules de gel o pols. Durant el seu apropament al Sol, la seva escalfor ha vaporitzat aquests materials i l'ha anat deformant, cosa que ha fet augmentar la cua de pols i de gas darrere del cometa, que brilla amb la llum solar. Durant aquests dies de mitjans d'octubre aquesta brillantor viurà el seu màxim, coincidint amb l'aproximació màxima al nostre planeta, i això és el que podrem apreciar des de la Terra.
On el podeu veure bé?
Com ja va passar amb les aurores boreals de fa pocs dies i amb altres fenòmens astronòmics, sempre és bona idea allunyar-se de les ciutats i de la seva contaminació lumínica per intentar gaudir al màxim de l'experiència. També caldrà tenir un horitzó oest ampli i sense obstacles de cap mena (ni muntanyes, ni edificis), i ja només caldrà esperar i veure si el temps ens acompanya. La revista National Geographic ha destacat el Parc Astronòmic del Montsec, a Àger (la Noguera), i la muntanya del Toro de Menorca entre els set millors llocs d’Espanya per poder observar el pas del cometa, però qualsevol lloc que compleixi els requisits bàsics serà bo per poder veure'l.
Quin temps farà?
El cometa apareixerà al cel passi el que passi, però no està gens clar que nosaltres el puguem veure des de Catalunya. La presència de núvols ja ha dificultat la visió del cometa des del principi, i sembla que durant la nit de diumenge els núvols alts i les boires podrien tornar a fer la guitza en moltes comarques. A més, a partir de dilluns la nuvolositat augmentarà i entre dimarts i dijous arribaran pluges a bona part del país, unes condicions que faran molt difícil que es pugui veure el cometa en condicions òptimes.
Un cometa únic
El C/2023 A3 ha estat catalogat d'únic per diversos motius. El més destacat és la seva brillantor, que probablement serà equiparable a la de cometes famosos que van deixar empremta en el món de l’astronomia com són el Halley o el Neowise. Però un factor molt important a tenir en compte és que es tracta d’un cometa amb una òrbita molt llarga. D’aquesta manera, l’astre no es tornarà a acostar a la Terra fins a almenys d’aquí a 1.000 anys. Per tant, som davant d’un esdeveniment irrepetible i especialment important per als astrònoms i per a tots els aficionats a l’astronomia.
Aquest cometa va ser descobert l’any passat des de l’Observatori de la Muntanya Púrpura de la Xina i ha generat molta expectació a escala internacional. Es calcula que va néixer durant la creació del Sistema Solar i que prové del núvol d’Oort, ubicat als límits externs del nostre sistema i a un any llum de la nostra estrella, el Sol.