La Cerdanya, el congelador de Catalunya

BarcelonaAhir va ser notícia la temperatura registrada per l'estació meteorològica automàtica que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) té situada a l'aeròdrom de Das. El termòmetre va baixar fins als –22,8 ºC, la temperatura mínima més baixa des que es tenen dades d'aquesta població de la Cerdanya. Així, es van superar els –22,6 ºC del dia de Nadal del 2001, durant una de les onades d'aire fred més potents d'aquest segle XXI.

L'ambient gèlid no va ser patrimoni exclusiu de Das, sinó que es va fer notar a tota la Cerdanya. Precisament hem elaborat un mapa de la temperatura mínima registrada durant aquest divendres a la matinada a les diverses estacions meteorològiques que hi ha a la comarca. Aquestes dades provenen del Servei Meteorològic de Catalunya, de l'Agència Estatal de Meteorologia, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, de Meteoclimatic, de MeteoPirineu, de Weatherlink i de Weathercloud.

Es pot comprovar com en tota la zona més fonda de la vall es van registrar els valors més baixos de temperatura. En canvi, en indrets més alts el fred no era tan acusat. De fet, a mitja muntanya és on la temperatura era més elevada, amb valors de –5 a –10 ºC. Un exemple d'això el trobem a la Molina: a baix al riu la mínima va ser de –18 ºC (cota 1.400 m), mentre que al poble la temperatura no va baixar de –12 ºC (cota 1.700 m).

I aquí va la pregunta: per què va fer tant de fred a la Cerdanya? Es van unir tres factors clau que van ajudar a fer baixar tant el termòmetre. A banda de l'orografia de la plana ceretana i de l'arribada d'una massa d'aire fred provinent de latituds més altes, aquella matinada va quedar serena, va ser poc ventada i el terra estava cobert per una capa de més de mig metre de neu de gruix en alguns punts.

El cel serè

Durant la nit, la Terra emet radiació d'ona llarga i es va refredant. Quan la nit és ennuvolada, els mateixos núvols que estan formats per petites gotes d'aigua o per cristalls de gel absorbeixen la radiació emesa per la Terra i, part d'aquesta radiació, la reemeten cap a la superfície terrestre. És per això que les nits en què hi ha núvols la temperatura no pot baixar gaire.

En canvi, quan la nit queda ben serena, l'absència de núvols permet que la radiació emesa per la Terra no retorni. Això fa que el refredament nocturn sigui molt més important.

La falta de vent

En nits encalmades, la capa d'aire més pròxima a la superfície es refreda molt més que la que hi ha a una certa altura a causa del refredament del sòl. Com que l'aire és un bon aïllant (o el que és el mateix, un mal conductor tèrmic), les masses d'aire no intercanvien les propietats amb les del seu entorn. És com intentar barrejar aigua i oli: una massa d'aire fred i una altra d'aire menys fred, per si mateixes, no es barregen. Això fa que aparegui la inversió tèrmica, és a dir que l'aire més fred sigui arran de terra, mentre que a uns metres d'altura no s'hagi refredat tant.

Si, per contra, al llarg de la nit bufa el vent, encara que sigui sense ser gaire fort, les diverses capes d'aire estan en constant moviment i no es pot formar la inversió tèrmica. Aleshores l'aire menys fred és a les valls i el més fred a l'alta muntanya.

L'albedo

Qualsevol cos, quan li arriba radiació, en reflecteix una part. D'aquesta porció de radiació reflectida tècnicament se'n diu 'albedo'. L'albedo mitjana de la Terra és del 30%, però varia en funció del tipus de cobertura: no reflecteix la mateixa llum una extensió de sorra, un bosc o una àrea urbana. En el cas que ens ocupa, una superfície nevada com la Cerdanya, és el 80% de la radiació solar la que és reflectida. En conseqüència, la capa d'aire més pròxima al sòl nevat no s'escalfa gaire durant el dia i, per tant, es pot refredar més del compte durant la nit.

Les nevades dels últims dies han deixat la Cerdanya sota una capa ben gruixuda de neu. Per tant, aquest factor ha estat el desencadenant principal per haver registrat una temperatura més pròpia d'Escandinàvia.