El 2,2% dels boscos catalans va patir els efectes de la sequera de l'estiu

BarcelonaA mitjans de setembre ecòlegs del Creaf que treballen a la xarxa DeBoscat (Decaïment de Boscos de Catalunya) van avançar que es preveia que les afectacions a causa de la sequera de l'estiu, i les elevades temperatures, podrien ser com a mínim tan greus com les del 2012, fins ara el pitjor any registrat des que van començar aquest projecte l'any 2010.

Resultats de l'informe del 2016

Aquesta setmana el Creaf ha presentat l'informe anual del 2016, un any força complicat per als boscos catalans. Efectivament, tal com ja es temia, els resultats evidencien que des del 2012 l'afectació no era tan severa, de manera que el 2016 ha revertit la tendència de recuperació dels boscos.

Enguany el 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya (30.051 ha) ha patit mortalitat, decoloració o defoliació dels arbres, una "taxa força més alta que els últims anys", segons Mireia Banqué, coordinadora del projecte del Creaf. Apunta que "no és un percentatge gaire elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys". "Si s'anés repetint cada any i no es recuperessin, llavors sí que ens hauríem de preocupar".

El 60% de la superfície afectada el 2016 (30.051 ha) correspon a afectacions noves, és a dir, a arbres que no patien afectació l'any anterior. El 40% de l'altra superfície ja s'havia vist perjudicada el 2015.

A més, gairebé un terç d'aquestes 30.000 ha correspon a arbres que s'havien recuperat després de la sequera del 2012, i que tornen a mostrar símptomes de decaïment. "Si es va produint aquesta recurrència cada pocs anys, l'arbre es debilita molt de pressa, no té temps de refer-se", explica la investigadora del Creaf.

Els boscos més afectats són allà on l'estiu ha sigut més sec

L'estiu del 2016 va ser especialment sec a bona part del territori, fins i tot al Pirineu. Segons s'exposa a l'informe del Creaf, aproximadament el 75% dels boscos afectats són en zones on va ploure menysde la meitat del que és habitual a l'estiu.

Les comarques més afectades es concentren al nord de Catalunya, pel fet de ser més boscosa que la meitat sud, i per estar dominades per espècies menys adaptades a l'eixut estival. El Pallars Jussà (7.000 ha), l'Anoia (3.700 ha) i la Noguera (3.600 ha) són les comarques més afectades. La serra del Montsec ha estat un dels indrets més afectats.

Els arbres de fulla ampla, els més perjudicats

L'estudi del Creaf destaca que el 75% dels arbres afectats per la sequera correspon a arbres de fulla ampla i plana com el roure, l'alzina o el faig, "espècies que tenen una resposta a la sequera a curt termini però que, si la primavera és normal, rebrotaran sense problema", segons assegura Mireia Banqué.

Els boscos de coníferes presenten molta menys superfície afectada pel fet d'aguantar més bé les condicions adverses. No obstant això, el pi pinyoner també ha patit greument els efectes de la sequera (1.700 ha), una superfície similar a la del pi roig (2.000 ha).

Finalment cal recordar que el projecte DeBoscat l'impulsa la Generalitat de Catalunya –en col·laboració amb el Cos d'Agents Rurals– per fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos, i obtenir d'aquesta manera sèries llargues sobre la seva evolució.