Arriba l'esperada nit de les Llàgrimes de Sant Llorenç
Durant aquesta pròxima nit i matinada els Perseids arribaran al seu màxim
BarcelonaCada any a mitjans del mes d'agost estem pendents d'aquest esdeveniment astronòmic significatiu, anomenat aquí a Catalunya Llàgrimes de Sant Llorenç. Aquest 2018 també podrem gaudir d'aquesta pluja d'estrelles, que s'observarà amb més nitidesa i abundància aquest diumenge, 12, a la nit i que arribarà al seu punt àlgid entre les 22 hores d'avui i les 10 hores de demà, dilluns, 13. Tot i això, encara que el millor moment per veure-les serà aquesta nit, es comencen a observar al voltant del 23 de juliol i s'acaben el 22 d'agost.
Segons els experts, aquesta nit s'arribarà a un màxim de fins a 200 meteors/hora ia una mitjana d'entre 60 i 70 per hora. A més, enguany serà possible veure-les més bé, ja que ens trobem en lluna nova, és a dir, la nit serà més fosca.
Que més sabem dels Perseids?
Aquestes estrelles són partícules de pols de diferents dimensions que van deixant els asteroides o cometes al voltant del Sol. La pluja d'estrelles es produeix quan aquestes partícules entren a l'atmosfera terrestre i es volatilitzen. Ho fan a una velocitat de 210.000 km/h i, malgrat l'efecte lluminós que provoquen, són d'una dimensió similar a un gra d'arròs.
No són fàcils de fotografiar, és necessari un trípode i un dispositiu mòbil o una càmera fotogràfica que permeti l'obertura de la lent durant uns segons; si no és així, també es pot intentar fer un vídeo del cel durant uns minuts, però ens serà molt més complicat extreure'n una fotografia decent.
Els Perseids no són l'únic esdeveniment astronòmic de l'agost. També cal esmentar la visualització dels diferents planetes com Júpiter, Mart i Venus.
Les Llàgrimes de Sant Llorenç també es podran veure en directe des de diferents plataformes d'internet, com per exemple des de l'Observatori del Teide de Tenerife, a Sky-Live-Tv.
Per què succeeixen les Llàgrimes de Sant Llorenç?
Els cometes, a mesura que descriuen les seves òrbites al voltant del Sol, van llançant a l'espai gasos, pols i runes que romanen en una òrbita molt similar a la del cometa progenitor. Quan la Terra, en el seu moviment al voltant del Sol -translació-, troba un d'aquests anells, alguns dels fragments rocosos -meteoroides-, són atrapats pel seu camp gravitatori i es precipiten a gran velocitat a través de l'atmosfera formant una pluja de meteors.
La fricció amb els gasos atmosfèrics calcina i vaporitza els meteors, que apareixen brillants durant una fracció de segon i que formen el que popularment s'anomena estrelles fugaces. No es tracta, per tant, d'una estrella, sinó d'una partícula de pols incandescent.