Aquest octubre ha sigut el segon més càlid des del 1880

BarcelonaAl llarg del mes d'octubre passat hi va haver força moviment meteorològic. No només al Mediterrani occidental, sinó també al conjunt de la Terra. La NOAA (Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional, dels Estats Units) destaca en el seu informe mensual l'huracà 'Michael' i el tifó 'Yutu', que van portar associats vents màxims de 230 i 285 km/h, respectivament; les precipitacions per sobre de la normalitat a les illes Fiji i a Bahrain, i els rècords de temperatura alta a l'octubre a Europa, Sud-amèrica, l'Àfrica, Austràlia i l'Àsia.

Ara bé, es repeteix una situació alarmant però a la qual ja ens estem acostumant. L'octubre passat ha sigut el segon més càlid del període des que es fan càlculs (l'any 1880), amb una anomalia positiva de 0,88 ºC. Tan sols el del 2015 queda per davant. Llavors l'anomalia va arribar a ser de fins a 0,99 ºC.

La NOAA destaca que els 10 octubres més calorosos del període estudiat s'han produït de l'any 2003 en endavant. També, que caldria recular 406 mesos (gairebé 34 anys) per trobar un mes amb una temperatura per sota de la mitjana del segle XX. Durant tot aquest temps, la temperatura mitjana mensual sempre ha sigut normal o per sobre de l'habitual.

Una altra dada que va pel mateix camí és que, a escala planetària, el període comprès entre els mesos de gener i octubre d'enguany ha sigut el quart més càlid, però en el cas d'Europa es tracta del més càlid de tots. Caldrà esperar al balanç de novembre i desembre per saber en quina posició del rànquing queda l'any 2018.

Una conseqüència de tot plegat és la disminució de la superfície de gel als pols. El dia 2 d'octubre es va assolir el màxim d'extensió de gel sobre l'oceà Antàrtic, coincidint amb el final de l'hivern austral. Es va arribar a poc més de 18 milions de quilòmetres quadrats, el quart valor més baix des que es tenen mesures.