Sitges, l’epicentre de la sequera d’un any de clima desèrtic

BarcelonaAcabat l'agost s'ha tancat l'any pluviomètric, que funciona com el curs escolar i va de l'1 de setembre al 31 d'agost. Les dades que deixa són molt excepcionals i posen de manifest la greu sequera que passa Catalunya. Fa alguns dies havíem parlat d'aquestes pluges extraordinàriament escasses a la costa central i en algunes comarques prelitorals del sud, on s'han acumulat més de 200 l/m² en els últims 365 dies, però, segons dades que ha fet públiques el Meteocat, l'epicentre de la sequera és a hores d'ara Sitges, on l'observatori del Port d'Aiguadolç ha facilitat una pluviometria de només 143 l/m² en els últims dotze mesos.

Aquest no és l'únic observatori que ha registrat menys de 200 l/m² en els últims dotze mesos. Destaquen també la dada del pantà de Riba-roja d'Ebre, on han caigut 164 l/m²; la de Cunit (175); la de l'illa de Buda al delta de l'Ebre (188); la de l'Incavi de Vilafranca del Penedès (191), o la de Calafell (193).

L'històric Observatori Fabra de Barcelona ha batut el seu rècord: els 319 l/m² que han caigut suposen la dada més baixa en 110 anys. També han caigut rècords en diversos observatoris amb 73 anys de dades com els de Figueres (352), Caldes de Montbui (293), Granollers (303) i Tivissa (270). Altres dades significatives de ciutats més grans són els 215 l/m² caiguts a Badalona, els 218 de Lleida, els 238 de Valls o els 251 de la Zona Universitària de Barcelona.

En alguns casos, com el de Sitges, no ha plogut ni un 30% de la pluja que sol caure en un any, i en molts altres punts de la costa i del prelitoral centrals la pluja caiguda no arriba al 40% de la mitjana. L'any ha sigut sec gairebé arreu, però proporcionalment la regió més castigada per aquesta manca de precipitació és la costa i el prelitoral. En moltes comarques interiors, i del Pirineu i el Prepirineu, la pluja ha superat el 70% de la mitjana i en alguns casos fins i tot s'ha arribat a la normalitat.

Totes les estacions han sigut seques, però les pitjors dades s'han registrat a la primavera i la tardor, les èpoques que solen aportar més precipitació. També destaquen les dades de gruix de neu, especialment les del vessant nord del Pirineu, on el mantell de neu ha sigut el més escàs dels últims anys, sobretot durant la primavera. A finals de març ja s’havia completat la fusió de la neu a les estacions automàtiques que el Meteocat té a alta muntanya en aquest sector; un fet insòlit, ja que precisament en aquesta època s’haurien d'enregistrar els màxims gruixos de neu de la temporada. A l'abril i al maig encara hi va tornar a haver petites nevades.

En aquest context els embassaments de les conques internes se situen ja al 23,3%, la dada més baixa des del 2008, molt a prop de baixar del mínim històric del 21% al qual es va arribar llavors. Amb els consums actuals, si no arriba més precipitació, es baixarà d'aquest llindar històric en un termini de menys d'un mes.