Petits experts en primers auxilis

Andorra La VellaLa Creu Roja Andorrana va impulsar el curs escolar 2009-2010 un projecte que consistia a formar en primers auxilis tots els infants dels tres sistemes educatius del país. D’aquesta manera, Andorra es va convertir en el primer país a tenir un projecte de formació contínua en aquesta matèria. Segons dades de la Creu Roja, si tota la població europea estigués formada en primers auxilis es podrien salvar fins a 70.000 vides anuals. La formació té un reconeixement europeu i els alumnes reben un certificat amb el segell de la Creu Roja Internacional i la Mitja Lluna Roja sobre pautes en primers auxilis.

La iniciativa rep el nom de PAPI (primers auxilis per a infants) i s’impulsa des de la Creu Roja amb el patrocini d’Andbank. El cap d’àrea de formació de la Creu Roja Andorrana, Quim Fenoll, explica que els cursos són la seva “garantia de formació”. Tots els alumnes del país d’entre 10 i 11 anys es formen en primers auxilis durant l’horari lectiu: “D’aquesta manera assegurem la formació entre tots els infants”. Després, quan tenen entre 15 i 16 anys i estan cursant l’últim curs d’escolarització obligatòria, tornen a repetir-lo i, a més, s’amplia amb la formació en riscos naturals com les allaus, els terratrèmols i les inundacions. Aquest segon curs va a càrrec del departament de Protecció Civil en col·laboració amb el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA).

15.000 formacions en 10 anys

Amb aquestes dues formacions, la Creu Roja Andorrana aconsegueix la premissa de la Federació Internacional de la Creu Roja que és arribar a formar el nombre màxim de persones de la societat. De fet, en els últims 10 anys s’han format 15.000 ciutadans del país.

La manera d’aprendre dels nens és completament diferent de la d’un adult, indica Fenoll: “Els infants actuen per impuls i, en canvi, els adults tenim consciència del risc i les pors”. A l’hora de practicar qualsevol acció, els infants acostumen a reaccionar d’una manera més eficaç i, normalment, davant d’una situació d’emergència sempre actuen, perquè no assimilen la situació del risc real. Evidentment, les seves pors no s’assimilen a una por sanitària. “No es bloquegen, en canvi els adults sovint sí”, apunta Fenoll.

“Moltes vegades assimilem l’accident o la catàstrofe en un espai llunyà que veiem a la televisió, però en realitat passen al voltant nostre com a l’escola, a casa o a la feina”, destaca Fenoll, i afegeix que la filosofia de la Creu Roja és acostar el socorrisme a la societat per poder aprendre a actuar i alertar.

Quan la persona que ajuda una víctima no està formada, la Creu Roja recomana actuar només si es tracta d’una urgència màxima: en cas contrari, primer cal alertar els serveis d’urgència. Un exemple pràctic que expliquen als cursos és que si estem davant d’un cotxe que crema i veiem que el conductor hi pot perdre la vida, l’hem de treure de l’interior com sigui, tot i saber que hi pot haver un risc de lesions.

Algun alumne els demana: “I si li fem mal?” I la resposta del formador ha de ser ferma: “No sempre sabrem si la persona té una lesió, però sí que sabem del cert que si no la traiem del vehicle es morirà”.

Tot i així, la prioritat sempre és que la persona que està socorrent es protegeixi i a continuació alerti, perquè sempre es necessita l’ajuda dels serveis mèdics, bombers o policia. Un cop feta l’alerta s’ha d’actuar, examinant i socorrent la víctima. Es coneix amb el nom de PAES (protegir, alertar, examinar i socórrer).

Formació per a adults

El curs de primers auxilis bàsic és de set hores i va adreçat al públic en general i també s’imparteix a les empreses. La reglamentació marca que una persona amb 10 anys ja pot adquirir aquests coneixements.

A banda, també hi ha el curs de socorrisme aquàtic per a professionals que volen dedicar la seva vida laboral al medi aquàtic. A més, també s’organitza el curs de primers socors en equip nivell 1 i 2. Aquests dos són de 63 hores en total i van adreçats a persones que s’estiguin formant per ser pister socorrista o bomber professional, perquè és un requisit obligatori. Aquest certificat té validesa tant a Andorra com a França.

La diferència entre el curs bàsic de primers auxilis i el de socors en equip és que a l’últim s’adquireixen conceptes molt més complexos. Per exemple, què és una cànula d’orofaringe (el tub per ajudar algú que es pot ofegar per l’obstrucció de la llengua) i com es fa servir, com fer una extracció del casc en cas d’accident i com es col·loca l’oxigen o el collaret cervical. També s’hi aprèn a fer una posició lateral de seguretat amb dos socorristes, així com immobilitzacions, aixecaments i transport, entre d’altres.

Com que la Creu Roja és el Centre Nacional de Formació, també té la capacitat d’elaborar altres cursos depenent de la demanda. A més, imparteixen cursos entre els treballadors i els voluntaris de l’entitat, i es fan formacions de suport psicològic, d’actuació davant d’una catàstrofe i de com distribuir menjar per donar una resposta a la societat en cas de necessitat.