Nou aspirants a assolir un anhel històric

Andorra la VellaL’any 2014 Andorra va aprovar la llei de regulació dels jocs d’atzar, que per primera vegada autoritzava la creació d’un casino al país. Però l’aspiració venia de lluny: durant la segona meitat del segle XIX ja hi va haver diversos intents d’empresaris d’aconseguir una concessió per establir cases de joc al país. L’interès de les autoritats radicava en la necessitat de buscar noves activitats econòmiques i trobar finançament per modernitzar les comunicacions del país. Així, es van estudiar diverses opcions per atorgar la concessió de l’explotació de les aigües termals, les mines o el joc, a canvi que les empreses es comprometessin a construir les carreteres. Els intents, però, no van fructificar, a causa de la divisió social que va provocar el projecte del casino.

Fins als anys 90 no es va tornar a posar sobre la taula la despenalització del joc. Va ser el cap de govern d’aleshores, el liberal Marc Forné, qui va tornar a plantejar la possibilitat d’impulsar un casino com a via per portar noves activitats econòmiques. Però va ser el mateix grup parlamentari liberal, presidit per l’avui cap de govern, Toni Martí, qui l’any 2002 va impedir l’aprovació de la llei del joc, al·legant que els beneficis econòmics d’un casino no compensarien els riscos socials (ludopatia) i el perill que podia suposar per al blanqueig de capitals, en un moment en què Andorra era considerada un paradís fiscal. En aquells moments ja hi va haver diversos interessats, com el magnat de Las Vegas Sheldon Adelson o el grup francès Partouche, a qui fins i tot se li havia fet una adjudicació per la qual va haver de ser indemnitzat.

El debat sobre el casino va tornar a sorgir a la campanya electoral del 2009, i el 2011 va arribar al Govern Toni Martí, que, tot i que anys abans havia liderat l’oposició al projecte, va anunciar que treballaria per aprovar una llei del joc, en paral·lel amb l’obertura econòmica i la finalització del marc fiscal homologat.

La llei va arribar el 2014, però no ha sigut fins a aquest 2017 que s’ha convocat el concurs per optar a la llicència de l’equipament. El Govern vol trobar un operador privat que gestioni el projecte i ha obert la porta perquè els interessats presentin més d’una ubicació, que ha de ser cèntrica.

Han presentat oferta un total de nou grups empresarials, la majoria aliances entre empresaris andorrans i grups internacionals, que han proposat diversos emplaçaments entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, amb edificis de nova construcció o també per ubicar-lo a Caldea o al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. La decisió final sobre l’adjudicació de la llicència la prendrà el Consell Regulador del Joc durant el primer trimestre del 2018.

10 milions d’euros d’inversió mínima

Els projectes han de tenir una inversió mínima de 10 milions d’euros, 2.000 metres quadrats dedicats al públic, 200 posicions de joc, sala polivalent per a 200 persones i aparcament amb 100 places.

A partir d’aquí, el Govern atorgarà la llicència valorant un seguit de criteris, com la singularitat arquitectònica i que l’edifici sigui d’ús exclusiu per al casino, que tindrà 10 punts, o la ubicació cèntrica, amb 5 punts més. S’atorgaran 15 punts si es compleixen tots els criteris de qualitat de les instal·lacions, d’entre els quals es valorarà especialment la idoneïtat per acollir l’activitat i la integració paisatgística.

En l’aspecte econòmic, 10 punts més s’obtindran a través de les garanties financeres que s’aportin del projecte, i s’aconseguirà més puntuació si se supera el capital mínim requerit. També es donarà un punt si s’ofereix un 10% de les accions a subscripció popular. 15 punts més serviran per valorar l’estudi econòmic i financer.

També hi ha 10 punts que van destinats a valorar la generació de llocs de treball, mentre que 15 punts més serviran per valorar l’interès turístic del projecte i la seva capacitat per atreure visitants. Es valorarà amb 10 punts l’experiència acreditada en la gestió de casinos i, finalment, s’atorgaran 7 punts al projecte que proposi el termini més breu per a l’obertura al públic, i 3 punts si es disposa d’un pla de responsabilitat social i joc responsable.

El debat de les sales per a fumadors

Un dels aspectes més polèmics de l’anomenada llei del joc és el fet que es permeti fumar dins del futur casino. En el seu moment, el Govern va justificar la mesura pel fet que el consum de tabac va íntimament lligat a la productivitat d’aquest tipus de locals d’oci. De fet, segons el plec de bases, els espais lliures de fum tenen molt poca valoració: només s’atorguen 2 punts –d’un total de 100– a les ofertes en què les sales de no fumadors superin el 50% de l’espai total. Paradoxalment, la llei es va aprovar només un any i mig més tard de l’entrada en vigor a Andorra de la llei antitabac.

Davant d’això, caldrà veure quina és la proposta en relació a sales de fumadors que fan els diferents grups empresarials que han licitat al concurs. De moment, en com a mínim un d’ells –Jocs SA– ja ha transcendit que s’ha decantat per prohibir el tabac a l’interior de l’edifici i que, en el cas de la proposta de nou edifici al carrer Prat de la Creu, s’habilitaran dues grans terrasses perquè els clients puguin fumar.

Un altre fet que en part explica per què s’ha trigat tant de temps a autoritzar un casino a Andorra és que un dels caps d’estat del país sigui el bisbe d’Urgell. De fet, el copríncep episcopal va expressar la seva oposició al projecte evitant rubricar la llei, que va entrar en vigor només amb el vistiplau del copríncep francès, llavors François Hollande.