JOAN VERDÚ: “Si no ets dels millors del món no t’hi guanyes la vida; no s’ha de somiar”

V a néixer el 23 de maig del 1995. El seu últim triomf l’ha aconseguit a la Nor-Am Cup, l’equivalent a la Copa d’Europa a Amèrica del Nord, en què ha obtingut una victòria en una prova d’eslàlom gegant. És el millor resultat d’un andorrà en una prova continental des del 1999. Esquia des de ben petit i somia ser un dels millors.

¿Recordes la primera vegada que et vas posar uns esquís?

No t’ho podria explicar perquè era molt petit. Els meus pares diuen que sempre se’m veia content. M’expliquen que a vegades plorava perquè no volia anar a esquiar perquè feia mal temps o tenia son, però ells m’insistien i ara els hi agraeixo molt.

I no van tirar mai la tovallola?

Quan pujava a l’autobús que em portava a les pistes i jo plorava, a ells se’ls encongia el cor, però ells creuen que l’esport t’ajuda a millorar com a persona.

T’imaginaves on has arribat?

No, no m’ho pensava, sempre n’he tingut moltes ganes però mai m’havia plantejat arribar al nivell a què estic ara. Hi he posat moltes ganes i molt sacrifici.

Com et trobes físicament ara?

Molt bé. La federació ha incorporat un nou entrenador físic i això s’ha notat moltíssim, hem millorat tot l’equip. Sobre els esquís és molt important el físic per aguantar totes les baixades sense cansar-se i trobo que ara estic més bé que mai.

T’han condicionat, les lesions?

Quan tens lesions és horrible. He tingut temporades marcades per lesions i he estat molt temps apartat, però he tingut la sort que malgrat tot no he abaixat el cap. Ara no em ressento de cap lesió i, a més, quan esquio no tinc por de tornar-me a fer mal.

Agafeu velocitats altíssimes. ¿S’ha de ser inconscient per baixar així?

Arribem a agafar velocitats de 150 quilòmetres per hora. Has de confiar molt en tu mateix i en el material. Tot i així, la preparació prèvia és molt important. A les curses has d’estar molt concentrat perquè un error mínim et pot costar car.

Com va anar la Nor-Am Cup?

Vaig sortir el 50è i vaig acabar primer. Quan surts amb aquest dorsal, la neu ja no està gaire bé i no m’ho esperava, però vaig aconseguir fer un bon primer descens i l’endemà vaig sortir desè. I llavors sí que vaig tenir una pista molt bona. La veritat és que vaig fer una cursa molt intel·ligent.

Quin és l’objectiu de la temporada?

Els mundials júnior que se celebraran a Rússia a finals d’aquest mes de febrer. És el meu últim any de júnior i és el campionat més reconegut abans d’una Copa del Món.

Amb quin resultat et conformaries?

De moment, en eslàlom gegant m’encantaria estar entre els cinc primers, i a les altres disciplines, entrar al top 10.

I pensant a llarg termini, ¿fins on t’agradaria arribar?

Des de sempre he volgut ser dels millors esquiadors del món i consolidar-me com un dels quinze o deu primers.

Qui és el teu referent?

Marcel Hirscher. Em fixo en la seva mentalització. A les curses aconsegueix no posar-se nerviós, i aconseguir fer això és increïble.

I a tu t’afecten els nervis?

És una de les coses bones que tinc. Sí que m’afecten, però arribo a controlar-ho i intento que siguin nervis bons, que m’ajudin a centrar-me en el que he de fer.

¿Fas algun ritual abans d’afrontar una competició?

És una mica privat. Quan estic a punt de sortir sempre em cordo les botes de la mateixa manera: primer el peu dret i després l’esquerre. I llavors dic unes coses interiorment (no les puc explicar). A part, abans de sortir de casa faig deu minuts de moviments articulars per despertar una mica el cos.

Com ets damunt dels esquís?

A les competicions d’alt nivell no em cohibeixo. Per exemple, al Canadà, a la primera mànega vaig quedar quart i en comptes d’assegurar aquesta plaça vaig decidir arriscar-me al màxim. La veritat és que no em penso gaire les coses. A més, després de les lesions sempre he aconseguit tornar a esquiar sense por.

Com veus l’esport al país?

És un país petit però no tenim menys possibilitats que els altres. En el cas de l’esquí, tenim una estructura molt bona. Hem de donar-ho tot perquè de mica en mica vagin sortint bons esportistes.

Val la pena dedicar-te a aquest esport?

Si no ets dels millors del món no t’hi guanyes la vida. Els cinc millors es guanyen la vida excepcionalment. De fet, els trenta primers se la guanyen bé, però després no s’ha de somiar, per això estudio administració i direcció d’empreses a la Universitat d’Andorra. M’adapten el programa, quan sóc al país puc anar a classe i quan sóc fora ho faig per internet.

¿Alguna vegada t’has plantejat deixar els estudis?

Mai m’he plantejat deixar-los. Però estic al 100% amb l’esquí, i els estudis van en paral·lel i els segueixo a poc a poc, sense pressa, perquè jo em vull dedicar a l’esquí. La meva idea és estar esquiant vuit o deu anys més, i voldria fer coincidir la meva retirada amb l’acabament dels estudis.

Enyores la família quan ets fora?

Al principi sí que m’enyorava i trobava a faltar ser a casa, però ara cada cop menys, perquè gaudeixo fent el que faig.

Esquies algun cop per oci?

Sí. M’agrada anar a esquiar tranquil perquè, tot i que ho faig diàriament dins del traçat per entrenar-me, m’agrada algun dia dinar a pistes i passar-hi el dia, acompanyat dels amics o de la família, que sempre em retreuen que no puguem esquiar mai junts.