IRINEU ESTEVE: “Tinc molt marge de millora, encara estic lluny dels meus límits”

Andorra la VellaÉs la jove perla de l’esquí de fons andorrà. Els extraordinaris resultats obtinguts en la seva curta trajectòria el converteixen, ja no en una jove promesa, sinó en el present i futur d’aquesta modalitat per al país. Amb tan sols 21 anys (21 de juny del 1996), Esteve acaba de participar en els seus primers Jocs Olímpics d’Hivern. A més, va ser el banderer d’Andorra a la cerimònia d’obertura a Pyeongchang. Va aconseguir la posició 46 en esquiatló, la 27 en els 15 quilòmetres estil lliure i la 34 en l’estil clàssic.

Quin balanç fas dels primers Jocs?

Podria haver sigut més positiu. Hi anava amb unes aspiracions més altes, i creia que si tot anava molt bé podria entrar al top 20 a l’esquiatló, i als 15 quilòmetres amb un top 30 ja podia estar content. En l’estil clàssic de 50 quilòmetres era la meva primera vegada i no sabia com podia reaccionar. Així que en la prova que tenia més esperances és en la que pitjor resultat vaig aconseguir.

Què creus que va fallar?

Encara ara no ho sé ben bé. No em vaig trobar còmode, vaig cometre un error de principiant per no haver-me abrigat prou. Sempre m’agrada competir amb poca roba i al final si no t’abrigues perds calories i tens una baixada de rendiment.

Què ha suposat per a tu ser l’abanderat d’Andorra?

Tots els atletes somiem en un gran esdeveniment i el més gran que hi ha és participar en els Jocs Olímpics. Que hagin confiat en mi i hagin decidit que jo porti la bandera i representi el país, que és casa meva, és tot un orgull.

Tot atleta somia a anar als Jocs i tu ho has fet de ben jove. A més de millorar resultats, quines fites et marques?

Espero que encara em quedin molts anys per millorar. Estic lluny dels meus límits. Com a objectiu més personal, a llarg termini, m’agradaria participar i guanyar un Tour de Ski. Potser aquest any em plantejo la idea de participar-hi, per provar-ho. Com a fites plausibles em marco arribar al podi del Mundial Sub-23, després de dos anys quedant quart, lluitar pel mundial absolut que es farà a Àustria i entrar en un top 30, com a mínim, de la Copa del Món.

¿Ser sempre un dels més joves et fa respecte o il·lusió?

Potser participar en uns Jocs m’ha arribat una mica d’hora. Crec realment que tenia nivell per participar-hi; si no, no hi hauríem anat, però encara em queden molts anys per aconseguir millorar resultats. Hi ha esportistes molt joves que tenen molt bons resultats però al cap de poc temps s’estanquen, i això fa respecte.

Arribar a aquestes fites, quin cost té per a la teva vida personal i familiar?

Els amics crec que són la part que en surt més perjudicada. Des de bon principi tens moltes tardes ocupades pels entrenaments i no pots gaudir tant al seu costat. Pel que fa a la família tinc la sort que sempre fem un viatge junts al mig de la pretemporada; si no fos per això gairebé no els veuria mai, i la veritat és que costa. Però si vols arribar a un objectiu normalment has de renunciar a algunes coses.

Quantes hores dediques a l’entrenament?

Depèn del moment de la pretemporada, però de mitjana són entre 20 i 30 hores setmanals.

Hi ha solitud en l’esportista individual?

Sí, i més en l’esquí de fons. Però des del principi que m’entreno sol, així que ja hi estic acostumat. Durant la pretemporada, quan has de sortir en bici durant tres o quatre hores, si no ho fas amb algú aquell dia se’t fa molt dur i llarg. Però crec que un dels avantatges respecte a la resta és que m’agrada entrenar-me sol.

Quan ets lluny, què enyores de casa?

Les pistes d’esquí de la Rabassa. Allà ho tinc tot, és el lloc on sempre m’entreno i on també m’entrenava quan era petit; les conec molt bé i penso que són les pistes més maques on he esquiat mai.

Esport i estudis, fàcil combinació?

Estudiar no m’agrada però vaig fer el batxillerat esportiu i em van donar moltes facilitats. Pel que fa a la universitat encara no he trobat res que sigui prou temptador.

Dedicació plena a l’esport.

Sí. Però m’estic plantejant fer alguna cosa relacionada amb economia, alimentació o psicologia, perquè hauria d’estudiar alguna cosa.

¿Hi ha mancances en les ajudes econòmiques del Govern o de la Federació?

No em puc queixar gens. La Federació Andorrana d’Esquí (FAE) ens paga totes les concentracions i competicions que tenim fixades, i si n’hi afegim no hi ha mai cap problema. A més, tinc una beca del Govern, així que estic content.

Allà on vas, coneixen Andorra?

Recordo la participació en el Mundial del Kazakhstan, on em van situar com un país exòtic. En esquí de fons el país encara no està entre els 20 primers i, malgrat que cada vegada ens coneixen més, sempre hi ha algú que no ens sap situar al mapa. M’han preguntat si tenim platja i es pensen que som al sud d’Espanya.

Quants parells d’esquís et vas emportar als Jocs Olímpics?

De meus, uns 25. Són necessaris perquè en funció de la temperatura, de la neu, de la humitat... cada esquí porta una estructura diferent i s’ha de provar quin encaixa millor. Amb l’esquí de fons està demostrat que, per molt que siguis la persona més preparada per a la cursa, si portes un material dolent no arribes al podi, seguríssim, i potser ni al top 10. Però 25 parells són pocs, d’altres poden arribar a portar-ne entre 50 o 60, o fins i tot un centenar.

Quan et retiris, d’aquí molts anys, per què t’agradaria que et recordessin?

Per haver aconseguit una cosa gran i haver pogut complir tots els meus somnis. També per ser molt pròxim amb la gent que m’ha ajudat sempre.