Andorra La VellaL’any 1982 un grup de pares van aconseguir que es fes realitat la demanda que Andorra tingués un sistema educatiu propi. Fins llavors -i encara es manté actualment-, el país comptava amb l’ensenyament francès i l’espanyol, tutelats pels seus respectius països. Naixia així l’escola andorrana, amb només 15 nens i 2 mestres, en un centre a Escaldes-Engordany. Molt malament no ho devien fer perquè, trenta-sis anys després, té 4.200 alumnes a les seves aules, amb 12 centres escolars repartits per tot el país.
Ja llavors, tot i les dificultats que representa posar en marxa un sistema des de zero, es va optar per un model innovador. El rumb es va iniciar partint de les bases del mètode Montessori (que ara moltes escoles estan recuperant) i del model constructivista, que situa l’alumne al centre de l’aprenentatge i que aposta per “generar-li coneixements a partir dels seus propis coneixements”, tal com explica Ester Vilarrubla, directora de l’Escola Andorrana al ministeri d’Educació. I l’altre gran pilar que des del principi es va impulsar, i que ara és un dels orgulls del sistema, és l’opció pel plurilingüisme. En fets concrets, ja als 4 anys els alumnes compten, a més del docent de català, amb un altre de francès a l’aula, d’importància equitativa. I així al llarg de tota la primera ensenyança (primària) fins a arribar a segona ensenyança (ESO), en què el francès és llengua vehicular de diverses assignatures.
Però el plurilingüisme no s’acaba aquí. L’anglès s’introdueix als 8 anys i el castellà als 10. Per què aquest últim tan tard? “Perquè es té en compte la seva presència a la societat: encara que no s’aprengui a l’escola, el sap tothom”, justifica Vilarrubla.
Pel que fa a l’aposta per introduir el francès a l’aula des de petits, també respon a una qüestió de la realitat andorrana. “Som un país petit i els alumnes, en general, han de marxar” fora a cursar estudis universitaris. “I volem que puguin escollir”, planteja Vilarrubla: Catalunya, Espanya o França. Fins ara mai s’han donat casos de problemes de comprensió del francès entre els que opten per anar cap al nord.
Dos cursos en una classe
Disposar de dos mestres en una mateixa aula fins als 10 anys aproximadament, cosa que eleva la ràtio de docents per alumnes a nivells poc usuals, es fa per una qüestió de plantejament lingüístic, però també per la distribució que l’escola andorrana fa a cada curs. I és que no es fan separacions de cursos per edats, sinó per cicles. És a dir, de dos anys en dos anys. Per exemple, els alumnes de primer cicle de primera ensenyança (sis, set i vuit anys) estan barrejats en una mateixa classe. I, esclar, “la diversitat és molt gran, són dos nivells d’aprenentatge, de maduració, d’interessos diferents” que necessiten més atenció del professorat. L’objectiu que es busca complicant-se la vida d’aquesta manera és que anar a classe amb nens més petits o grans “estimula l’alumne”, exposa Vilarrubla. Els grans ajuden els petits, i els petits senten admiració pels grans i els volen copiar. A més, “es pot atendre més la diversitat”, i als petits que van més avançats “se’ls pot estirar més”.
Sense sortir de la diversitat, una aposta ferma és incloure els infants amb necessitats especials dins la premissa de la normalitat. Per això s’intenta que tot el reforç que puguin necessitar (logopedes, educadors especials, etc.) es faci dins l’aula. És bo per a l’infant i també per a la resta d’alumnes, “perquè viuen la diferència amb normalitat i respecte”, apunta la directora.
I tornant a la ràtio de professors, i al llarg de maternal, encara hi ha un adult més a l’aula: el col·laborador. Una figura que dona suport sense tenir responsabilitat pedagògica, sobretot pensant en l’hora del dinar. I és que a maternal l’àpat del migdia es fa a l’aula, una decisió que es va prendre perquè es considera que són grans moments d’aprenentatge i hàbits, tot i que “logísticament sigui més complicat”. Per exemple, es treballen els càrrecs (parar taula, netejar, etc.), els aliments i com s’ha de menjar correctament.
Cada 6 setmanes, vacances
El calendari escolar andorrà (i aquí ja parlem dels tres sistemes educatius) dista força de l’espanyol. Es parteix de les recomanacions europees, les quals estableixen que cada 6 setmanes com a màxim hi ha d’haver descans escolar, un model que permet “que els alumnes aprenguin millor”, assegura Vilarrubla. Adaptat a la realitat andorrana (turisme, festius tradicionals, etc.), s’ha consensuat un calendari amb vacances entremig (tot i els possibles maldecaps que això pot generar als pares). En contrapartida, el curs comença una mica abans (a principis de setembre) i s’acaba una mica més tard (a finals de juny). Per posar-ne un exemple, fixem-nos en aquest curs 2017-2018. Els alumnes han fet vacances la setmana en què hi ha el festiu de Tots Sants, la setmana de Carnaval i la setmana en què hi ha el festiu de la Segona Pasqua.
Esquí gratuït a l’educació física
L’esquí és l’esport nacional: “Tenint en compte les instal·lacions de què disposem, seria un pecat no aprofitar-les”, opina Vilarrubla. I tant que s’aprofiten! Tots els nens del país han d’esquiar obligatòriament en horari escolar. De fet, compta dins l’assignatura d’educació física. Però, esclar, no estem parlant d’un esport barat. L’escola andorrana vol que tots els nens i nenes del país dominin l’esquí, i per evitar possibles problemes econòmics subvenciona tota l’activitat: el transport fins a pistes, els monitors i el preu del forfet dels prop de 20 dies que es fa l’activitat. “Així garantim que tots els nens sàpiguen esquiar”, planteja. Després, “si volen continuar o no, ja és decisió seva”.
Per competències i... tauletes
Entrant ja al projecte curricular, i de nou inspirant-se en les tendències europees, els últims anys l’escola andorrana ha engegat un procés de renovació educativa que l’ha portat a arraconar les assignatures (com de fet ja es feia a l’inici) i a fomentar el treball per competències, en què els alumnes han d’adquirir una sèrie de coneixements treballant per projectes, fugint de la rigidesa de les assignatures, i d’una manera més dinàmica i participativa. El model per competències s’ha aplicat en tot el que envolta l’alumne: el programa curricular, l’organització, les activitats i el material.
I dins els materials, s’hi ha inclòs des de fa pocs anys un element que genera admiració i polèmica alhora: la tauleta, una eina tecnològica que s’utilitza en lloc dels llibres. Tot i que pugui semblar paradoxal, introduir la tauleta (a segona ensenyança és obligatori i tots els alumnes n’han de comprar) és “tornar a l’essència de l’escola andorrana”, en què una bona part del material l’elaboraven els docents, també partint de la realitat del país. La tauleta “dona l’oportunitat de tenir tot el material amb suport electrònic i no en paper”, defensa Vilarrubla. El posicionament és que els joves “no poden viure d’esquena als canvis tecnològics, han de ser competents digitalment”. Amb tot, no vol dir que s’abandoni la resta de material tradicional, com el paper, els llapis, el compàs i els mateixos llibres.
Altres singularitats del model andorrà són que es permet entrar els infants de menys de 3 anys a maternal A (fan dues vegades el curs) i que el servei de menjador (des de la compra del menjar a la cuina i els monitors) el gestiona de manera integrada l’associació de pares i mares d’alumnes, cosa que permet oferir uns preus molt competitius.
Podem dir, després de recórrer aquestes línies, que som davant un model educatiu singular, amb trets diferenciadors. ¿Millor o pitjor que els altres? La resposta la pot valorar cadascú personalment. Sigui quina sigui, més o menys preparats que amb el model convencional, el que assegura Vilarrubla és que es busca i s’aconsegueix que “el nen vagi content a l’escola, cosa que és vital perquè aprengui”. “Allò que tu aprens perquè ho dic jo, s’ha acabat”. Cal girar full.
Què diferencia el sistema andorrà?
Francès integrat a l’aula
A partir dels 4 anys els alumnes compten amb un docent de català i amb un altre de francès a classe. La llengua francesa ja no s’abandona fins al batxillerat, de manera que els nois i noies poden escollir universitats franceses, catalanes o espanyoles. Pel que fa a l’anglès, s’introdueix als 8 anys, i el castellà als 10.
Nens bressol, a l’escola
A maternal A, el primer curs, s’hi permet la inscripció de nens de menys de 3 anys, sempre que controlin l’esfínter i facin els 3 anys durant el curs. Són nens que a Espanya anirien encara a l’escola bressol (per tant, també és un respir econòmic per a les famílies). Aquests infants cursen dos cops maternal A.
iPad a l’aula
A primera ensenyança s’introdueix gradualment, però a segona tots els alumnes s’han de comprar una tauleta que sigui iPad. Substitueix els llibres i permet que el material dels docents estigui en suport electrònic. També es vol fomentar que els alumnes siguin competents digitalment.
Treball per competències
L’escola andorrana ha renovat el seu model de manera que opta per assolir competències per davant de les assignatures. L’alumne treballa per projectes i aprèn des d’una visió més àmplia i participativa. També es treballa amb ambients, una evolució dels racons.
Servei de menjador únic
L’hora de dinar és cosa de l’APAEA, l’associació de pares. Gestionen tot el servei de manera única per a tots els centres, des de la compra del menjar fins a cuinar-lo i contractar el personal, cosa que permet oferir uns preus molt competitius a les famílies (menys de 60 € al mes).
Descans cada mes i mig
La premissa és que cada 6 setmanes l’alumne ha de descansar, si es vol aconseguir el seu màxim rendiment. Així, en línies generals, a cada trimestre es fixa una setmana de vacances, que cau en períodes com Tots Sants i Carnaval. A canvi, el curs comença una mica abans i s’acaba més tard que a Espanya.
Dues edats en una classe
El fet que hi hagi dos docents a l’aula pretén fomentar el bilingüisme, però també atendre millor la diversitat, tenint en compte que les classes compten amb infants de dues edats diferents (6 i 7 anys, per exemple). És una manera d’estimular-los: els grans ajuden els petits, i els petits copien els grans.
Esquí com a assignatura
Tots els nens i nenes del país esquien en horari escolar, dins l’assignatura d’educació física. L’objectiu és que tots sàpiguen esquiar. Per evitar diferències econòmiques entre famílies, el govern subvenciona tota l’activitat: el transport fins a pistes, els monitors i el forfet.
Escola inclusiva
Amb la premissa de fomentar la inclusió, l’ajuda i el reforç que puguin requerir els infants amb necessitats especials s’intenta que es donin sempre dins l’aula, amb la resta de companys, cosa que també beneficia aquests últims, perquè viuen la diferència com una normalitat.
Alumne ‘andorranitzat’
Tenint en compte que al país hi ha també ensenyament francès i espanyol, i per assegurar-se que els seus alumnes dominen el ca- talà, la cultura i les tradicions andorranes, el ministeri disposa d’un equip de docents que imparteixen classes a aquests centres, de català, història i medi.
