Cristian España: “Si arribo el 16 de gener a Rosario hauré fet realitat un dels somnis de la meva vida”

Andorra la VellaPoc més de d'una setmana. Aquest és el temps que queda perquè el pilot andorrà de 35 anys Cristian España es converteixi en el primer motociclista andorrà que participa en el Ral·li Dakar com a membre d’un equip oficial (Suzuki). Forjat en la categoria de motocròs i campió d’Espanya d’enduro l’any 2007, no és fins a l’any 2010 quan fa el salt al mundial amb TM. A partir del 2013 i gràcies a Gas Gas, comença a competir en la modalitat de ral·lis amb un objectiu molt clar: acumular rodatge per competir amb plenes garanties en el ral·li per excel·lència, el Dakar. Al maig, el pilot andorrà marxa cap a l’Argentina i brilla en el seu primer gran repte: el Desafio Ruta 40. Acaba en el top-10 a la classificació absoluta i és segon en la classificació Challenge [el guanyador en aquesta categoria aconseguia la inscripció gratuïta per al Dakar]. Amb un meritori sisè lloc a la general, el pilot andorrà supera amb nota el segon repte de preparació, la Baja Aragón. Tres mesos més tard, a l’octubre, España torna a protagonitzar una gran actuació al Ral·li de Merzouga, al Marroc, i firma la segona posició en categoria rookie i la 35a a la general escratx.

Primer pilot de moto andorrà que aconsegueix participar en el Dakar inscrit amb un equip oficial. Què se sent?

Una il·lusió increïble! Participar en el Dakar és una cosa que sempre havia somiat. De petit no hi havia cap hivern que no em passés hores i hores davant el televisor gaudint de les etapes i ara, en molt pocs dies, em veuré allà. Encara no m’ho crec. Sóc conscient que arribar a Rosario el 16 de gener no serà gens fàcil, però vaig molt mentalitzat, compto amb el suport d’un gran equip, amb els meus companys d’aventura, el Blai i l’Albert, al capdavant, i sé que ho aconseguiré.

Com reps la notícia?

El moment en què es confirma que es tanca el pressupost i finalment podem participar en el Dakar va ser la bomba. El primer que vaig fer va ser trucar a la meva parella i només li vaig dir “Carinyo, l’hem tancat”. El somni de tants anys ja era una realitat.

I el teu entorn?

En cap moment ho vaig voler dir abans d’hora i, per aquest motiu, els pares, els amics i la família es van assabentar que marxava al Dakar d’un dia per l’altre. El meu pare va estar a punt d’anar-hi l’any 1992 en categoria quad, però malauradament en va quedar a les portes per falta de pressupost. Òbviament va ser una de les persones que més es va emocionar quan vaig comunicar la notícia.

Entenc que el pressupost deu ser elevat...

Estem parlant d’un pressupost molt elevat que prefereixo no detallar, però que inclou, entre moltes altres coses, els hotels, els vols, les inscripcions dels membres de l’equip, les assegurances... El preu de la inscripció és de 16.000 euros, però òbviament hi ha una gran despesa al darrere. Hem picat a totes les portes i no hem tirat la tovallola en cap moment, ja que sabíem que tard o d’hora algú ens les obriria i creuria en nosaltres.

I us les han obert?

I tant! La implicació dels patrocinadors ha sigut exemplar, s’hi han bolcat petites empreses del país i també de fora. Malauradament no he comptat amb el suport del país i això m’ha dolgut molt perquè sóc una persona que sempre s’ha implicat en el territori. Sé que el país està malament, però una petita ajuda mai està de més.

Com t’estàs preparant?

Pel que fa a la conducció, a la Baja Aragón vaig guanyar en velocitat, mentre que amb el Ral·li de Merzouga vaig competir en un entorn molt similar al que em trobaré a l’Argentina i Bolívia [els països per on transcorrerà la competició]. A més, vaig millorar molt en navegació, ja que la cursa del Marroc té un recorregut circular i si no segueixes el llibre de ruta que marca el GPS et perds amb molta facilitat. La navegació ha sigut un aprenentatge nou per a mi i un dels més importants, ja que adaptar-se a aquests sistemes i saber interpretar el mapa representa el 70-80% d’un bon ral·li. En l’àmbit físic, estic orientant l’entrenament més cap a la resistència que no pas a la força, ja que haurem de passar moltes hores sobre de la moto.

Participar en el Dakar intimida?

Realment no tinc por. La meva principal preocupació és saber com gestionaré el cansament i el dia a dia, ja que un simple mal de cap a Bolívia, que a priori no és res greu, quan portes 5.000 km a sobre, pot afectar moltíssim. Estarem exposats a un desgast permanent i a canvis radicals. Passarem d’estar a 40 graus a l’Argentina a 10 graus sota zero a Bolívia; d’estar a 300 metres d’altura a estar a 4.000, i aquest canvi no es fa en una setmana, sinó d’un dia per l’altre.

Quina és la teva referència en el món de la conducció?

Sens dubte, Marc Coma. Sempre m’he fixat en la seva conducció, ja que, tot i que no era el més ràpid, no hi havia ningú que el pogués vèncer quan es tractava de navegació.

Cristian España és un pilot...

Molt regular, que conserva la moto, ràpid i segur.

Arribar a la meta és el gran premi o vas una mica més enllà?

Evidentment, si el 16 de gener arribo a Rosario hauré fet realitat un dels somnis de la meva vida. Per a mi participar en el Dakar ja és un privilegi enorme, però també sóc conscient que si no cometo errors greus tindré opcions d’estar dins el top-20 de la meva modalitat i aquest, tot i no ser prioritari, també és un objectiu.

I després del Dakar?

Actualment sóc un pilot semiprofessional, que compagina la passió per les motos amb la feina de policia. M’agradaria dedicar-me plenament a la conducció i sé que si faig un bon Dakar, els patrocinadors i Suzuki confiaran en mi i m’ajudaran a fer-ho possible.