Conciliació: una fita encara per aconseguir

Andorra La VellaConciliació és la paraula màgica per a moltes famílies, que han de fer equilibris per poder compaginar la vida familiar i la laboral. I aquest esforç és encara més evident a Andorra, on el percentatge de famílies en què els dos membres tenen feina és més elevat, ja que un 70% de les dones en edat laboral treballen fora de casa. A això cal afegir-hi l’important pes que tenen el sector del comerç, el de l’hoteleria i el de la restauració en el teixit empresarial i, per tant, el fet que moltes persones tinguin una feina relacionada amb aquests sectors. Si a tot això s’hi suma el fet que el percentatge de població immigrant és molt important i que moltes d’aquestes persones no tenen família vivint al país, la situació encara es fa més complexa.

“La conciliació costa”, destaca la directora de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Pilar Escaler, que recorda que l’índex d’integració de la dona al mercat laboral és superior al de la mitjana europea i que a més hi ha un important volum de persones immigrants que venen a treballar al país i que no compten amb suport familiar. A més, tal com s’ha esmentat, moltes d’aquestes persones treballen al sector serveis, que està totalment bolcat al turisme i, per tant, té uns horaris d’obertura els set dies de la setmana i més enllà dels que fan, per exemple, les escoles bressol. Tal com assenyala Escaler, les empreses intenten adaptar-se a les situacions d’aquestes persones que tenen família a càrrec. “Es té en compte la situació familiar”, exposa, i afegeix que en el comerç, per exemple, s’intenta flexibilitzar els horaris, ja que des de les empreses es vol “fidelitzar al màxim el personal” i, per tant, moltes intenten fer horaris que permetin als progenitors amb fills tenir més flexibilitat.

Malgrat aquesta realitat exposada per Escaler, el cert és que hi ha moltes persones que expliquen que tenen moltes dificultats per conciliar vida familiar i laboral i, de fet, la taxa de natalitat a Andorra és baixa, un fet que es pot relacionar amb aquests problemes.

“No podem dir que la conciliació hagi sigut una fita aconseguida”, manifesta el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que afegeix que s’han fet accions però que la idiosincràsia del país i la seva estructura econòmica fan que sigui “difícil” que es pugui estar a prop d’estàndards com els dels països escandinaus. Tot i així, destaca que el país ha de ser capaç d’assolir aquesta conciliació i que és “obligació del Govern” iniciar les accions que siguin necessàries. D’aquesta manera, Espot remarca algunes de les mesures que s’han pres -com el distintiu per a les empreses que treballen per la igualtat, o el premi Olympe de Gouges per a les que elaborin plans d’igualtat i mostrin com els estan implementant-, però reconeix que cal anar més enllà. De fet, creu que un cop superada la crisi econòmica és el moment de posar “sobre la taula aquest debat”, i més quan s’està treballant un nou codi de relacions laborals. D’aquesta manera, el ministre d’Afers Socials afegeix que, tot i que aquests petits passos que ja s’han fet poden servir per impulsar accions que vagin a favor de la conciliació, segurament caldran altres iniciatives “amb un impacte econòmic més clar” i que òbviament serà imprescindible la col·laboració del teixit empresarial.

Serveis

El país s’ha anat dotant, progressivament, d’un seguit de serveis destinats a les famílies, com escoles bressol, activitats extraescolars i servei de guardes d’infants, destinats a donar-los suport en la cura dels fills. D’aquesta manera, per exemple, hi ha un total de 24 escoles bressol, amb una capacitat aproximada de 1.700 places. Tal com explica la consellera de Social del Comú d’Andorra la Vella, Ester Vilarrubla, encara que l’horari de les escoles bressol és molt ampli (com a mínim de 8 a 20 hores), hi ha famílies a les quals no els encaixa, malgrat que fins i tot ofereixin la possibilitat d’obrir dissabtes i diumenges sota demanda.

A més, la consellera remarca totes les possibilitats que es donen abans i després de l’horari escolar perquè els pares puguin tenir un lloc on deixar els fills mentre treballen. En aquest sentit, incideix en el fet que els comuns ofereixen aquests serveis a preus molt subvencionats i que fins i tot es donen ajudes per a les famílies amb més dificultats. Per tot plegat, assenyala que en serveis al Principat la situació és correcta però que en matèria de conciliació la situació podria ser “millorable”.

I la que creu que és molt millorable i no té una visió tan optimista és la mediadora social de l’Associació de Dones d’Andorra, Elvira Geli, que recorda que el pes de la cura dels fills encara recau en la dona i que n’hi ha moltes per a les quals conciliar és molt complex. Així, posa en relleu, per exemple, les dificultats que es donen si el nen es posa malalt i s’ha de demanar permís a l’empresa per absentar-se: “La primera vegada no passa res, però a la tercera et demanaran si no pot anar ningú més a quedar-se amb el nen”. Geli afegeix que no sempre s’adapta l’horari a les necessitats familiars i que fins i tot a l’administració, que són els que “haurien de donar exemple”, no es fa. Hi ha dones que hi treballen i veuen com certes demandes de flexibilització no són ateses; i en cas que la resposta sigui favorable, algunes han de sentir algun “retret”. La mediadora social de l’ADA afegeix que la situació és encara més complicada si es tracta de famílies monoparentals i conclou que en qüestió de conciliació encara queda molt per fer.