Cal Pal: reflexionar sobre la identitat d’Andorra

Andorra La Vella“Tenia la necessitat de trobar Andorra, perquè despleguem polítiques que ens volen acostar a Europa però descuidem conèixer, identificar i preservar els valors i la identitat que ens ha fet arribar on hem arribat”. Aquest és el germen de la idea que va tenir Maria Reig per convertir una de les edificacions civils més antigues del Principat, Cal Pal, en un espai de reflexió i debat al voltant de la identitat, els orígens i el patrimoni arquitectònic, natural i cultural del país. “Personalment necessitava tenir un punt de referència i quan vaig pensar què podia ser Cal Pal em va venir la idea que es podria consagrar a reflexionar” sobre diverses temàtiques que expliquin el que és Andorra i, d’aquesta manera, ajudin a construir “una personalitat pròpia dins un món cada vegada més globalitzat”.

Aquest octubre passat la casa, situada a la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, ha obert les portes i ho ha fet centrant la reflexió en un dels patrimonis que “queden en peu” i que juntament amb el Romànic és, tal com assenyala Reig, de les coses més antigues que hi ha al Principat: les construccions de pedra seca. Aquesta primera proposta porta el suggerent nom de Primera Pedra i vol donar a conèixer una tècnica mil·lenària que es pot trobar en altres llocs del món però que al Principat té la singularitat que es concentra en molts pocs metres quadrats i que és de molt més fàcil accés que en altres indrets, la qual cosa possibilita que sigui un patrimoni molt proper a les persones.

La propietària de Cal Pal està convençuda que a través de les diferents iniciatives que sorgeixin de Cal Pal es podrà donar a conèixer el “ric patrimoni” que té el país, amb la qual cosa la gent se’l farà seu, es podrà conservar i es podrà “llegar a les generacions futures”. En el cas concret de la pedra seca, recorda que tothom en parla i tothom ha vist aquest tipus de construcció als paisatges d’Andorra però es desconeix, en general, quantes n’hi ha, on són o per a què servien. A més, es mostra convençuda que aquestes construccions, que busquen l’equilibri, reflecteixen la personalitat dels andorrans, que al llarg dels segles han buscat l’equidistància amb els estats veïns, i “formen part del seu ADN”.

Iniciatives en marxa

A banda d’impulsar un inventari d’aquestes construccions (cabanes, murs...) -de les quals es calcula que n’hi ha més de mig miler repartides per tot el Principat-, els impulsors de Cal Pal tenen al cap tot un seguit de propostes que s’aniran desenvolupant a curt i mitjà termini. La primera ja està en marxa i és una exposició, a la mateixa casa, d’una quinzena de dibuixos i pintures de l’artista Jordi Fulla. I és que, tal com explica Reig, la voluntat és que al voltant dels diferents temes que es puguin anar abordant hi hagi sempre una manifestació artística, ja que a través de l’art s’apel·la a “l’emoció” i també al pensament.

I més enllà d’aquesta mostra, la idea de la propietat és fer un mòdul específic de formació professional en què tant els tècnics com els paletes puguin endinsar-se en aquesta tècnica. Això hauria de permetre no només que es pugui recuperar sinó que en un futur hi hagi construccions que es facin pedra a pedra sense fer servir cap mena de ciment per unir-les. A més a més, hi haurà diverses xerrades divulgatives i fins i tot uns premis.

Reig té clar que aquest tipus de construcció és un patrimoni no només d’Andorra sinó “de la humanitat”, i per aquest motiu reivindica la feina que es vol fer des del punt de vista, també, de l’impacte més enllà de les fronteres d’Andorra. D’aquesta manera, fa èmfasi en el fet que les diferents temàtiques també seran estudiades per experts que podran divulgar les seves conclusions. A més, cal tenir en compte la candidatura conjunta de mitja dotzena de països que han postulat la pedra seca perquè la Unesco la inclogui en la llista del patrimoni immaterial de la humanitat, amb la qual cosa les aportacions que es puguin fer des d’Andorra podrien servir, també, per donar forma a aquest projecte i impulsar-lo.

Algunes de les construccions que hi ha a Andorra daten del neolític, però n’hi ha de diferents èpoques fins a arribar a l’actualitat. Les seves funcions són diverses, i les més habituals són les agrícoles (feixes i recs), les vies de comunicació (camins), estructures ramaderes com cabanes de pastors o orris i fins i tot carboneres o habitatges. També és molt habitual trobar al llarg de la geografia andorrana molts murs fets d’aquesta manera.

Un edifici amb una llarga història

L’espai de reflexió que ha impulsat Reig té com a punt físic Cal Pal, “un lloc molt especial”, tal com destaca ella mateixa. La història d’aquesta casa es remunta a l’Edat Mitjana i el 1955 l’últim habitant, Antoni Torres, la va vendre a Serafí Reig, pare de la Maria. L’edifici, que des del 2011 està inclòs en l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, va ser objecte als anys 90 d’una restauració “molt respectuosa amb l’entorn” i a l’espera que se li donés un ús. Es tracta d’un tros d’història en si mateixa i que està cridada a ser una mena “d’incubadora” de projectes que ajudin a reflexionar sobre “el que ens ha precedit”, explica. Així, la voluntat és que el projecte de la pedra seca sigui una iniciativa de llarga durada i que al llarg dels anys es vagin posant sobre la taula altres qüestions que puguin servir per saber “d’on venim” i cap on hauríem d’anar en el futur.