L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De la vaga d'avui al Govern de demà'

BarcelonaHola, com estan?

Els empresonaments de Sànchez, Cuixart i mig Govern, començant pel vicepresident Junqueras, tenen la seva resposta avui, en forma de vaga, una vaga vigorosa, participada i organitzada, que manté talls importants a tota mena de vies de comunicació. Tot un avís al govern espanyol que les presses del fiscal Maza i de l’Audiència Nacional per ficar el Govern a la presó no li sortiran de franc. I vejam què passa demà amb la presidenta Forcadell i la mesa del Parlament.

Tampoc no li surt de franc en el terreny de la imatge internacional perquè, sí, els govern europeus callen, però els mitjans no, i ahir va ser 'The Times' qui va escriure un editorial. Jutgin vostès mateixos: es titula 'Els presos de Rajoy'. És favorable a la unitat d’Espanya, però diu: "Des de la brutalitat policial del dia del referèndum fins a l'empresonament de polítics, l'enfocament de Rajoy és mantenir viu el vot independentista [...] Rajoy ha d'entendre que no es guanyarà el cor i el cap dels catalans enviant polítics a la presó. Hauria de deixar aquest estil de govern Vladímir Putin". Sí, ho han llegit bé: a Londres, en un diari conservador, comparen Rajoy amb Putin.

I no els falten raons. Ahir, Manuel Morocho, cap de la UDEF, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia espanyola, que fa anys que investiga el diner negre del PP, va declarar en una comissió del Congrés de Diputats que els 'papers de Bárcenas' (on hi diu “M. Rajoy”) és “corrupció en estat pur”. Va afirmar que hi ha indicis que Rajoy, Trillo, Cascos i Arenas van cobrar amb diners procedents de la caixa B del PP. Això és greu, oi? Doncs hi poden afegir que ahir, al 'Telediario' de TVE, a les 9 del vespre, no se’n va dir res de res. Igual que de Putin a Rússia, certament.

I després encara hem d’aguantar que persones com el senyor Martínez-Maillo tingui la barra de posar cara d'inspector Clouseau i digui que vigilaran de prop TV3. O que Albiol faci exactament igual que feia Alícia Sánchez-Camacho i denunciï l''Info-K' per una peça (d'altra banda molt ben feta) per explicar als nens conceptes com "presos polítics" o "rebel·lió" en la qual, per cert, especificava que no tothom està d’acord que els empresonats catalans del Procés siguin presos polítics. Com s’atreveixen a donar lliçons de pluralitat en una tele pública?

La situació d’emergència nacional que vivim obliga els ciutadans a donar respostes en moltes direccions, com ara la vaga d’avui o la manifestació de dissabte, però reclama també que els polítics construeixen una proposta de futur. Ho dic perquè en aquest mateix editorial de 'The Times' que abans comentava, també reclamen als independentistes que estiguin disposats a trobar una sortida acordada, encara que no comporti la independència. Bé, és la seva opinió, però és evident que ara hi ha al davant les eleccions i un full de ruta per a l’endemà que no pot tenir els mateixos ritmes ni seguir la mateixa estratègia que fins ara.

A Madrid, avui, Aznar ha declarat a la SER que els partits constitucionalistes han d’unir-se, ha parlat molt bé de Rivera i de Ciutadans i ha advertit que, de cara a reformar la Constitució, cal anar amb compte a premiar ara els independentistes. S’ha posat en un extrem per tibar des d’allà cap a la recentralització. Independentment de com acabi això de la reforma de la Constitució, és evident que el sistema polític espanyol i una bona part de la societat espanyola s’han tancat en ells mateixos, en les seves seguretats, que és tant com dir en les seves inseguretats, tots als voltant de l’Estat com a font suprema d’estabilitat, estabilitat que va dels negocis als subsidis i arriba també a donar aquest confort espiritual de defensar la pàtria en perill sense voler veure que els que suposadament posen (o posem) la pàtria en perill som uns que hem volgut escoltar propostes i que ara volem votar, i que a l'hora de votar esperem sentir els seus arguments sobre les bondats de continuar junts.

Ara, que Espanya tingui un problema per reconèixer-se tal com és, no vol dir que no hàgim d’entendre que aquests anys de Procés han canviat Catalunya de manera que nosaltres, interiorment, també ens hem de reconèixer de nou. L’independentisme ha arribat a tenir la majoria absoluta del Parlament però no ha seduït la immensa majoria. Els que governin a partir del 21-D han de tenir-ho present a l’hora de marcar els ritmes dels seus objectius. Avui, una bona part de la societat catalana ha tornat a demostrar que sap estar al carrer. El 21-D i els dies següents, els partits han de demostrar que saben estar a la política.

Que tinguem un bon dia.