L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb Espanya no hi ha res a fer (excepte conviure en pau)'
"Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així?"
Quan algú em diu que embrancar-se en un referèndum, i ja no diguem intentar la independència, és ficar-se en un carreró sense sortida li contesto preguntant quina és l’alternativa. Quina és? Què pot fer Catalunya, què podem fer els catalans per viure més o menys d’acord amb el nostre esforç fiscal i amb un mínim de respecte per part de l’Estat que paguem.
I dies com avui permeten posar exemples fàcilment comprensibles. 1.400 milions per al País Basc d’endarreriments de la quota (ahir ja en parlàvem) i Rajoy, ‘alehop!’, té els vots del PNB per als seus pressupostos. Negociació bilateral amb Euskadi. Un basc, aportant molt poc o gens, rep molt més que vostè o que jo. Si això que passa amb Euskadi passés amb Catalunya, Espanya estaria en flames mediàtiques. Però si el sol anunci de Rajoy d’unes inversions en Rodalies ja va fer sortir tot l’estat autonòmic a queixar-se… I els de Ciutadans, que estan contra el concert al País Basc, callats i donant suport als pressupostos de Rajoy.
Els pressupostos passen avui el primer filtre del CongrésAixò són diners. En un altre extrem, la dignitat. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat retolarà els senyals de trànsit que ara són en català també en castellà, gràcies a una moció de Ciutadans. La raó tècnica que dona és que si algú recorre una multa dient que el rètol no estava en castellà pot guanyar el recurs, el que representa un excel·lent exemple del que sempre hem dit: al final, el castellà és obligatori i el català és voluntari. La llengua pròpia del país no està tan reconeguda com l’altra. És digne, això?
Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així? Hem de voler que els nostres fills continuïn vivint així? Quina alternativa digna, útil, democràtica i moderna tenim que no sigui votar? Perquè si és seguir com ara, pel mateix preu, com diu l’Empar Moliner, que no s’oblidin de traduir el nom d’Esplugues de Llobregat i en diguin a partir d’ara Cuevillas de Río Tinto.
