L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Us estem escoltant'

Nosaltres a l’ARA, i jo personalment, estem malament, perquè per primera vegada en els vora set anys que té el diari a molts de vosaltres us hem decebut, i hem abonyegat la confiança que ens tenim els uns als altres. I a través d’aquesta anàlisi, vull donar-vos-en una explicació.

Us parlo com a periodista, com he fet cada dia. O sigui que tot el que digui ara ho dic a títol personal, no estic fent de portaveu ni de la propietat ni dels treballadors, perquè no tinc encomanada aquesta funció. Ara, és veritat que jo també soc cofundador de l’ARA, que en soc un petit accionista i que formo part del consell editorial, i per tot plegat aquests dies he parlat amb molta gent, lectors, subscriptors, companys de la redacció, columnistes i accionistes, i tinc una certa visió de conjunt de com estem, al diari.

Mireu, dilluns de la setmana passada, dia 4, ens vam reunir en consell editorial i vam ser advertits per l’advocat que inserir publicitat on es demanés directament el vot per a l’1 d’octubre seria un delicte que comportaria conseqüències penals per als responsables del diari, i que les conseqüències podrien anar fins al tancament del diari.

També se’ns va explicar que el diari podia continuar informant lliurement com fins ara i que els opinadors podien continuar opinant lliurement com fins ara.

Ja en aquella reunió, algunes veus van dir: "Home, si l’ARA sosté que votar no pot ser un delicte, tampoc ho hauria de ser publicar un anunci en què es demana el vot. Això és una contradicció". Però en aquell moment ens va semblar que era bo que un diari amb la línia de l’ARA pogués continuar estant al carrer, que això era una cursa molt llarga, fins al dia 1 (i després del dia 1), que vindrien més riscos i que havíem d'intentar continuar sent útils als subscriptors i als lectors. I en aquest punt és quan jo, almenys, vaig pensar: "Home, si salvem la informació i l’opinió, no canviem de línia i continuem afirmant que l’1 d’octubre hem de poder anar a votar, això encara ens dona una força”. A més a més, vam decidir que, com que tot això són restriccions intolerables, buscaríem la manera creativa de dir el mateix que l’anunci però d’una altra manera. Ens en vam anar a casa amb una contradicció, però que ens va semblar suportable.

A mitja setmana la Generalitat va fer públic l’anunci, el vídeo de les vies i de l’"Has nascut amb la capacitat decidir", que deveu recordar que es va fer públic en dues tongades, primer només amb aquesta frase i després en la versió més llarga, on diu l’"1 d’octubre, vota". Què va fer, l’ARA?

I si ara entreu al web, allà el trobareu. Dic això perquè molta gent m’ha dit: "Escolta, què us passa amb l’anunci, si el teniu posat al web?". Doncs això, exactament això: que el vam posar, com a informació, i allà el tenim, encara ara. I s’hi estarà. "Aleshores, per què feu un comunicat dient que no el posareu?". Teniu tota la raó, vam comunicar molt malament. I, a més a més, no es va fer allò que havíem dit que es faria, de fer una publicitat més o menys creativa. Que uns comunicadors professionals comuniquin malament és inadmissible, i per això, per la part que em toca, us demano disculpes.

La segona cosa que va passar és que tres entitats privades van demanar-nos de posar anuncis que diguessin "vota", i una de les tres converses es va penjar a les xarxes. I partir d’aquell moment (això era divendres al vespre) va començar a haver-hi un degoteig de comentaris de "l’ARA no posa els anuncis per demanar el vot". Es referien a aquells anuncis, els de les entitats privades, perquè el de la Generalitat encara no ens l’han enviat. En aquell moment em va semblar que respondre amb excitació no era el cas, que la credibilitat de l’ARA en termes de compromís de votar l’1-O estava fora de dubte, i vaig pensar que més valia mantenir la calma.

L’endemà, dissabte, aquelles primes protestes es van convertir en una onada de missatges a les xarxes, de correus electrònics de subscriptors, i a la vista d’això vam decidir que al diari de diumenge donaríem una explicació als lectors. I és evident que no vam encertar el to, que no vam comunicar com l’ARA ha comunicat sempre, de manera clara i mirant als ulls de la gent.

Què ens ha ensenyat la vostra reacció d’emprenyament, i fins i tot he llegit d’infidelitat? Que estàvem equivocats. Que el que dilluns de la setmana passada va semblar que podia ser una concessió petita (no publicar l’anunci que demana anar a votar) per conservar molt (que l’Empar Moliner o jo, o que la línia editorial del diari, que les portades del diari, poguéssim demanar-vos explícitament d’anar a votar), això, per a alguns de vosaltres, no era una concessió petita. Era una gran concessió. Això ens ho heu dit molts lectors i subscriptors. Ho he llegit de gent que sé que no ens té cap simpatia (per ser suaus), però també de molta gent que ens estima. Coi, m’ho han dit a casa. La majoria de lectors i subscriptors fan confiança a l’ARA, hi ha una majoria que ha entès el nostre plantejament (molt mal explicat) que era bo per a tots que el dia 1 d’octubre els col·legis electorals estiguessin oberts i l’ARA també estigués obert. Però no tothom ho veu així, i ara aquell anunci que ens semblava negociable ha esdevingut un símbol, i tant és que digui que el tenim al web. Tant és que digui que tenim maneres de continuar dient el mateix.

I tot això, a mi i a molta gent de l’ARA, ens té atrapats en una teranyina de contradiccions. I penses, els publico. Però això no va així: un diari és el resultat d’una feina col·lectiva, i abans de decidir qualsevol cosa cal pensar un moment en les conseqüències col·lectives.

Us haig de dir, també, que tinc una altra contradicció: quan penso què signfica l’ARA, la feinada que hi hem fet durant aquests anys, la confiança que ens hem anat creant, quan penso com l’ARA ha acompanyat la societat en aquest viatge d’aquests anys en què els catalans ens hem atrevit a parlar clar, penso: "Tot això no compta en aquest moment? Es pot dir que perquè no publiquem un anunci dient "vota" mentre el diari diu "vota" som com diaris que diuen "no votis"? Em sap greu sobretot per la gent d’aquest diari, que és extraordinària. Em sap greu també com a país. Com diu avui el David Miró: "L’objectiu ha de ser arribar a l’1-O amb el cos social el màxim d’intacte i cohesionat".

Acabo: aquests dies la pregunta és: "Rectificareu?" L’altre dia pensava: "Rectificar? M’estàs demanant que digui que no hem d’anar a votar? Perquè per a l’ARA, això seria rectificar". Però naturalment, entenc a què us referiu: publicar l’anunci seria com el senyal de compromís. I com que un mitjà de comunicació, i més un mitjà com l’ARA, no és res sense els seus lectors, us estem escoltant, com hem fet sempre. Ens estem escoltant, també, dins l’ARA. A tots, als que accepteu tot això que us he explicat i als que penseu que encara cal un compromís més gran, tingueu la seguretat que us estic escoltant, que pel que fa a mi, en uns dies tan vertiginosos, us escoltaré.