L'anàlisi d'Antoni Bassas: “Si vol, la processo per rebel·lió”

Tot fa pensar que la previsió d’investir un nou president de la Generalitat la setmana que ve es complirà, i en bona part perquè l’Estat vol que n’hi hagi, de president. Per un cantó impedeix que siguin Puigdemont, o Sànchez, o Turull, i per això entre avui i demà el TC vetarà la llei de la presidència perquè Puigdemont pugui ser investit una altra vegada, però, en canvi, el TC ha decidit no suspendre el vot delegat de Puigdemont i Comín, un vot delegat que el govern espanyol no ha recorregut però Ciutadans sí. Els incentius de Rajoy per no posar més entrebancs és que el dia que aixequi el 155 el PNB li aprova els pressupostos; pot fer veure que el 155 ha ha anat com una seda i, sobretot, que amb un altre president, Puigdemont no és president, que és la gran obsessió que tenen.

Però, com saben, al PP li ha passat una cosa sensacional: li ha sortit un partit encara més nacionalista espanyol i més favorit de l’Íbex-35: Ciutadans. I per això avui, al Congrés, Rivera li retreia a Rajoy que era tebi amb el sobiranisme:

Això és Ciutadans: el partit que utilitza conceptes com “Cop d’estat” amb alegria. Amb el PP tot era ETA, amb Ciutadans tot és “Cop d’estat”. Un cop d’estat és Tejero entrant amb metralletes al Congrés i els tancs pels carrers de València. Més de dos milions de persones votant l’1-O no ho és. Parlen sempre de pròfugs. Senyor Rivera: el president Puigdemont no ha fugit de la justícia. Està a disposició de la justícia. Recorda que va estar a la presó uns dies? ¿I que està pendent de ser extradit per la justícia alemanya a Espanya? No digui que és un pròfug, digui que no està a disposició de la justícia espanyola i no li falten motius, perquè quan ha hagut de sortir a l’estranger a defensar les seves posicions s’ha cobert de glòria: a Bèlgica, a Suïssa, a Escòcia i, ara, a Alemanya. Li recordo que el jutge Llarena va contestar un requeriment de la justícia alemanya dient que això de la malversació encara no ho tenia acabat de pentinar? I, naturalment, Rivera torna a fer publicitat d’un diari, ‘El Mundo’.

El més curiós és que Rajoy li ha contestat a Rivera que es comportés amb sentit d’estat, com fa el PSOE, amb la qual cosa enfonsa encara més els socialistes en la posició subordinada de partit sense iniciativa ni veu pròpia en la crisi política més important que té Espanya. Ciutadans va fent forat a base d’incentivar el ressentiment i la por. Atenció que, segons el CIS, Ciutadans ja és segon en intenció de vot, només per darrere del PP però ja per davant del PSOE. Recordaran que Cs havia presentat la petició al Congrés perquè condecoressin els policies nacionals i guàrdies civils a qui van ordenar pegar a població desarmada que volia votar l’1-O. El PP va impedir que els donessin la medalla però no perquè no estigui d’acord a condecorar-los, sinó perquè no vol que sigui dit que ha sigut idea de Cs. (De fet, posats a donar medalles, el govern espanyol va demanar els noms dels policies alemanys que van detenir Puigdemont, com si allò hagués sigut una heroïcitat).

De fet, ahir l’exdiputada de la CUP Mireia Boya va anar a declarar davant el jutge Llarena i li va dir que "la sentència ja està dictada" i que "el judici real serà a instàncies internacionals". El jutge no es va contenir com mana la llei i Boya li va retreure que un "senyal inequívoc de la parcialitat” és que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, estigui processada per rebel·lió per haver permès el debat de lleis, mentre que Boya ho està "només per desobediència" tot i haver registrat propostes de lleis com a presidenta del grup de la CUP. I Llarena li hauria dit: “Si vol, la processo per rebel·lió”. Gran confiança en la justícia espanyola.

I, mentrestant, al Senat, el president de la cambra, del PP, García Escudero, continuava obsessionat que el jurament dels nou senadors fos en castellà. Que la fórmula que van fer servir fos allò de “Per imperatiu legal” o que prometessin davant dels seus nassos treballar per l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la proclamació de la República era indiferent. Sobretot, que fos en castellà. Al Senat, la suposada cambra que representa els territoris, territoris que tenen llengües. Fa dècades que estem igual.

Vivim temps molt durs. En el curt termini s’acosta el moment d’investir un nou president de Catalunya el nom del qual encara no sabem. N’esperem el millor, d’aquest moment culminant.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.