L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan la policia truca a la porta de casa'

L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de la CUP, ha estat detinguda aquest matí pels Mossos per ordre del jutjat de Berga que la investiga perquè no va treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga per les eleccions. Els Mossos han anat aquest matí a casa de l’alcaldessa i se l'han endut, sense emmanillar-la. La detenció ha provocat les protestes de la CUP, i el diputat Benet Salellass’ha preguntat: "Fins a quin moment pensa la conselleria seguir executant ordres injustes?".

Aquesta ja ha començat a ser, lentament, la nova normalitat del procés: la confrontació directa de càrrecs electes o funcionaris amb la justícia i la contradicció que els Mossos, la policia d’un país manat per un govern que es prepara per esdevenir independent d’Espanya, obeeixin la legalitat espanyola. En aquest sentit, la pregunta de Salellas és oportuna: fins quan? La resposta és fins que no hi hagi una nova legalitat. Però si això és així, el Govern i els seus suports polítics i socials necessiten mostrar molta més unitat i una comunicació clara que tocar-ne un –regidor de Vic, alcaldessa de Berga o presidenta del Parlament– és tocar els nostres càrrecs electes i, per tant, tocar-nos a tots.

Perquè mentre aquí va anar d’un pèl que no hi torna a haver eleccions al gener just abans del relleu precipitat de Mas per Puigdemont, i abans de l’estiu, quan el govern no va poder aprovar els pressupostos, el govern espanyol no ha perdut el temps: la nova ministra encarregada de Catalunya serà la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, una advocada de l’Estat, que avui ha pres possessió. Ahir, el Tribunal Constitucional va acceptar els nous poders que li permeten suspendre un polític electe o un càrrec públic en general per temps indefinit i sense possibilitat de recurs que no compleixi les seves sentències. O sigui, que d’aquí a poc, els actors principals del procés poden quedar suspesos, i el que li ha passat avui a l’alcaldessa de Berga serà un incident menor. Quina és la resposta del bloc per la independència més enllà de convocar la gent al carrer? ¿I quina és la resposta dels demòcrates a qui repugna que una reclamació pacífica i democràtica com la catalana, que demana votar, sigui atacada amb una mena d’estat d’excepció jurídic? Em refereixo a l’esquerra, des del PSC fins al món dels ‘comuns’. Ahir vaig assistir a la conferència que va fer Xavier Domènech, que va deixar molta gent al carrer, a la porta de l’Ateneu, la sala d’actes del qual va quedar petita.

Domènech havia d’explicar per on anirà el nou partit dels ‘comuns’. En va fer un esbós, no hi va haver gaires concrecions, i va fer l’efecte que encara està per embastar. I pel que fa al procés, tampoc en va dir gaire. Domènech es va proclamar sobiranista de totes les sobiranies, va advertir que el procés ha centrat el debat en la construcció d’un estat però no s’ha preguntat què significa ser català en un país on el 17% de la gent ha nascut fora d’Espanya, però l’exercici de posar les primeres fites del camí no va donar respostes sobre què passarà quan l’Estat no vulgui negociar el referèndum, o el Parlament aprovi les lleis de desconnexió, o la presidenta Forcadell sigui inhabilitada. Fins ara, els gestos, la presència de Colau a la Ciutadella, no són d’equidistància, però aviat no n’hi haurà prou amb gestos perquè vénen les primeres conseqüències judicials, personals, polítiques, de la desobediència, ara cal decidir si el procés va cap a la resistència a l’autoritat, pagant el preu d’una multa o d’una presó o d’una inhabilitació, si comença haver-hi una resposta pacífica al carrer, si s’ha acabat el temps dels 11 Setembre massius i si comença un temps de mobilitzar-se molt, dormir poc, aguantar el cansament i la dissuasió a què l’estat espanyol vol sotmetre els catalans a favor de la independència, internacionalitzar la repulsa a la resposta de l’Estat, què fer quan comenci a haver-hi multats, empresonats, inhabilitats, i tot això sense deixar de fer tan bé com sapiguem, cada dia, la nostra feina.