L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La policia et va pegar el que és normal en aquests casos'

BarcelonaEl president Puigdemont i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica (Comín, Serret, Ponsatí i Puig) han de declarar avui davant la justícia. El magistrat belga ha de decidir si tramita o no l’euroordre de detenció que va sol·licitar la jutge Lamela.

Abans la fiscalia belga ha demanat a Espanya que li expliqui a quina presó aniria Puigdemont, quants metres quadrats tindria la cel·la, etc. Espanya ha contestat, però de mala gana, i el ministre Zoido ha posat l’habitual nota de patriota ofès afirmant que “ningú ens donarà lliçons, a Europa”, perquè a “Espanya hi ha una divisió de poders que és exemplar”. L’advocat de Puigdemont va explicar-ho ahir a l’ARA molt claret: “La primera diferència entre Espanya i Bèlgica és que la justícia espanyola ha posat a la presó consellers. I no són bandits: són persones que, simplement, en virtut d’un mandat polític, han organitzat un referèndum”. I encara més: “Si el rei belga hagués fet un discurs com el de Felip VI, tindria un problema molt greu. A Bèlgica seria inconcebible una intervenció així de la justícia davant d’un problema polític”.

No, a Espanya la divisió de poders és lluny de ser exemplar. La fiscalia és un braç del govern. El Tribunal Constitucional, que no era part de la justícia, ha estat reformat perquè ho sigui, i la demanda catalana de referèndum està convertint Espanya en una democràcia vigilada: un ciutadà de Tremp que va criticar la violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre al seu Facebook ha hagut d’anar a declarar a la caserna, investigat per un delicte d’incitació a l’odi. O una notícia de les últimes hores: els 14 ultres condemnats a presó pels atacs a la seu de la Generalitat de Madrid (fets de fa més de 4 anys!) continuen sense trepitjar la presó. El TC va admetre a tràmit els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem que, al gener, va elevar les seves penes fins a 4 anys de presó. La justícia espanyola és molt ràpida quan li convé.

L’autoritarisme de l’estat espanyol s’exhibeix, a més a més, internacionalment. S’enrecorden del ministre Dastis negant a la BBC que algunes imatges de la policia pegant a votants l’1 d’octubre fossin reals? I el periodista de la BBC contestant-li: “Però si les vàrem gravar nosaltres, aquestes imatges!”. Un podia pensar que Dastis ja no s’atreviria a quedar més en evidència davant d’un periodista, però no: ha reincidit amb l’alemanya Deutsche Welle. No s’ho perdin, perquè és molt revelador, el tipus d’argument. El periodista li diu que l’1-O la policia va tirar per les escales gent gran, i li demana si no creu que això és un ús desmesurat de la força. I a partir d’aquí Dastis s’embolica, però, sobretot, parin atenció a l’argument:

Sensacional el final del periodista: “A vostè l’envien pel món a dir que tot va molt bé”.

Notin això, de Dastis: no va passar res que no passi a altres llocs. Això és el que Espanya està dient a porta tancada: que les imatges de violència policial de l’1-O a Catalunya són semblants a les de qualsevol càrrega policial quan hi ha una cimera del G-20. Això del G-20 és l’exemple que posa Espanya, perquè esclar, qualsevol govern democràtic que hagi organitzat una cimera internacional s’ha trobat que ha hagut de fer servir els antidisturbis. Per tant, no n’hi ha per tant. Per això ens tenen, per gent sense la menor importància a la qual es pot pegar. Si creuen que això és intolerable, però no com a independentistes, sinó com a demòcrates, com a éssers humans, recordin d’anar a votar el 21-D.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.