L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Margallo, o com deixar la realitat fora de la llei'

Arriba des de la Casa Blanca una insuportable pudor de corrupció i autoritarisme: Trump ha cessat el director de l’FBI, que estava investigant els lligams de Trump mateix i el seu entorn amb Rússia.

Mentrestant, a Madrid, tota l’oposició li diu a Rajoy que creu que va elegir un fiscal anticorrupció precisament perquè que ajudaria a tapar la corrupció. Com deuen recordar, l’expresident de la Comunitat de Madrid, ara a la presó, Ignacio González va ser gravat en una conversa on deia que esperava que nomenessin aquest fiscal, Manuel Moix, per salvar-se de problemes judicials. I mentrestant, la justícia va imputar ahir la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa (que va tenir un minut de glòria perquè va voler prohibir les estelades en la final de Copa del Barça a Madrid, l’any passat) per un presumpte delicte societari a Mercamadrid. I per cert, no només ella, sinó un total de 16 imputats, entre els quals, el germà d’Ignacio González.

Aquest marc de fons, de la corrupció en l’entorn de càrrecs del PP en el passat i les seves esquitxades en el present, marca, embruta, enfosqueix tota la vida política.

En aquestes circumstàncies, l’ofensiva de l’Estat contra el referèndum a Catalunya és, també, una manera de convocar tothom al voltant del govern per defensar-se d’un atac.

Ahir, el Tribunal Constitucional va anul·lar part de la llei que el Parlament va aprovar el 2010, una llei del tripartit coneguda con la llei de consultes per la vida de referèndum. En concret, el TC diu que amb aquesta llei la Generalitat va regular una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució, perquè les comunitats autònomes només ho podrien regular si l’Estat fes una llei orgànica que ho permetés. Missatge del TC: tapem qualsevol escletxa que permeti convocar un referèndum a Catalunya. Abandoneu tota esperança. Només movent el braç judicial desarticulem l’amenaça.

Esclar que no tothom és de la mateixa opinió. Ahir, l’exministre Margallo va revelar que pel 9-N el seu pla era requisar urnes quan s’estaven fabricant, assumir el comandament dels Mossos per un dia, el 9-N, i tot seguit obrir una negociació en què l’Estat es comprometria a fer la inversió prevista a Catalunya, deixar que l’ensenyament del català a l’escola quedés en mans de la Generalitat sense discussió possible, reformar el model de finançament i obrir immediatament el procés per reformar la Constitució. Rajoy i la resta del govern no li van comprar la solució.

Ara no descobrirem Margallo i el seu afany de protagonisme, i el que digui ara té un valor molt menor que quan era al govern, però si seguim la lògica del que diu, resultaria que per negociar alguna cosa amb Catalunya, primer cal suspendre l’autonomia, encara que sigui per unes hores, usar la força i aleshores, sí, parlem? Per què no s’han mogut ni un mil·límetre fins ara? Primer el pal i després la pastanaga. Una pastanaga seca i corcada, esclar.

Margallo, des de la tranquil·litat que dona ser del bàndol dels homologats, dels normals, va dir que tot això s’hauria d’haver fet perquè la unitat d’Espanya és un bé superior a preservar i el dret de secessió està fora de la llei. Em pregunto si la convivència no és un bé superior a preservar. Em pregunto si un govern que no escolta és digne del nom de govern. I em pregunto si el que Margallo està dient és que la realitat està fora de la llei. Què fem quan milions de catalans volen votar i almenys la meitat vol la independència? ¿Es declara la gent fora de la llei, també? ¿Es requisen urnes i el problema ja està solucionat?