L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’Estat fa tot el possible perquè el teu vot no valgui res'

Avui fa 100 dies que Sànchez i Cuixart són a la presó, i precisament aquest matí la Guàrdia Civil s’ha presentat als despatxos dels Jordis, a les seus de l’ANC i d’Òmnium, a Barcelona, per ordre del jutge Llarena.

100 dies sense els Jordis. Avui, a l’ARA, la dona de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, psicòloga, diu: “M’agradaria traslladar una reflexió: al marge de si la gent és independentista o no, ¿és just aquest empresonament? ¿Hem de continuar fent com si res, sabent que estan tancats i en una situació sense perspectiva de desencallar-se?”

I Txell Bonet, periodista, dona de Jordi Cuixart, diu: “La situació injustificada i desproporcionada que està vivint és una bomba ficada a la vida familiar”.

Si l’entrada a la presó de Sànchez i Cuixart va ser desproporcionada, que faci 100 dies que hi són és 100 vegades més desproporcionat. L’efecte social de la presó de tots dos és clar: a part de privar l’ANC i Òmnium de dos líders nats, es tracta d’intimidar aquestes dues associacions perquè no facin res amb l’amenaça que això allargui la situació de Sànchez i Cuixart. Per això mateix, ahir, el conseller Forn va renunciar a l’escó que va guanyar el 21 de desembre. Forn ha arribat a un pacte amb el Suprem per renunciar a la via unilateral. No vol entrar en contradicció amb Junts per Catalunya i plega de diputat. Sobre Forn, és de justícia remarcar que és un dels polítics que ha pagat un preu més alt en relació al temps que va ser al govern: ja fa 84 nits que dorm a la presó, ell, que va ser conseller 105 dies.

La pregunta de Susanna Barreda té una resposta fàcil: no, no podem continuar fent com si res. La dificultat està en què més podem fer, a la curta. I, d’entrada, el que crec que hem de fer, almenys des dels mitjans, és no perdre cap ocasió per denunciar la cultura antidemocràtica que està convertint Espanya en una democràcia autoritària, o, com diu en Ramoneda, derivant cap a l’autoritarisme postdemocràtic.

Mirin, abans-d’ahir, el diputat de Ciutadans Girauta va dir que s’aplicarà el 155 "els cops que faci falta, fins que tinguem el Govern que sigui el que ens mereixem els catalans". No és que les opinions de Girauta constitueixin un gran argument d’autoritat tenint en compte que anava dient que Ciutadans mai investiria Rajoy per corrupte -i ja saben que Ciutadans va fer president Rajoy-, però presumir d’un comportament tan autoritari és una vergonya. Rajoy mateix, aquest matí, quan li han preguntat si mai que l’independentisme superés el 50% canviarien les coses, ha dit que no.

Però això, essent greu, és un futurible. El que és greu és el que està passant ara mateix: la febre policial per impedir que Puigdemont arribi a seure al seu escó del Parlament. Hi ha controls de la Guàrdia Civil a la Vall d’Aran, a l’Empordà, al Parc de la Ciutadella. Tant li fa que estiguem en alerta antiterrorista 4 sobre 5, que encara estiguem esperant explicacions oficials sobre les relacions entre l’imam de Ripoll i el CNI. Als atemptats de l’agost hi va haver 15 morts i 100 ferits. Però no, l’obsessió del govern espanyol és aturar un diputat que ha rebut vora 1 milió de vots i que té els vots de la majoria parlamentària per ser investit. Algú de qui el jutge no demana la detenció ni a Bèlgica ni a Dinamarca perquè sap que els delictes pels quals l’investiga, rebel·lió i sedició, aquests dos països no els acceptarien perquè són delictes que demanen força i violència i aquí no n’hi va haver. És igual, Rajoy ha dit avui que farà "tot el possible perquè Puigdemont no sigui investit" i que "recorrerà davant el TC qualsevol acte jurídic dirigit a facilitar la investidura de Carles Puigdemont".

El problema de Rajoy i el seu govern és que l’1-O no van olorar les urnes i ara no es poden permetre que Puigdemont arribi al Parlament. I Millo va dient que l’1-O s’ha d’oblidar. L’Estat no el pot oblidar. De fet, el té marcat com una humiliació.

Però tot és per frenar un acte determinat pels ciutadans. És per això que avui, quan s’han reunit el president del Parlament, Roger Torrent, i el president Puigdemont, a Brussel·les, he recordat que Torrent va anunciar que es pagava el viatge a Bèlgica de la seva butxaca. Torrent no vol cap problema per aconseguir convocar el Ple d’investidura, però és una vergonya que hi hagi diputats del Parlament que creguin que quan el president del Parlament es reuneix amb un diputat electe com ells no pot finançar el viatge a càrrec dels pressupostos del Parlament. L’entenc, president Torrent, però el seu viatge s’hauria hagut de pagar amb els diners de tots els catalans.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.