L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Homs i l'acord no explicat'

No sé si a aquestes altures del procés i de l’estiu, i no necessàriament per aquest ordre, és de gran interès el pacte a què Convergència i el PP hagin pogut arribar al Congrés. Pot semblar una batalla menor del dia a dia polític que oblidarem demà, però la veritat és que té molta profunditat. La història resumida és: el PP obté els vots de Convergència –al Congrés encara es diu Convergència perquè és amb aquest nom amb què es va presentar– per a la mesa del Congrés. I a canvi, Convergència obté grup parlamentari –que a dreta llei no li tocava, però sempre s’ha pogut negociar–, que li dóna temps per parlar als debats, presència a reunions i diners en forma de subvencions. I vés a saber si, a més a més, PP i Convergència han parlat de pactar alguna cosa més amb Rajoy. El PP dóna a entendre que hi ha hagut aquest acord i Francesc Homs ho nega. Ciutadans s’enfada amb el PP: “Si sospitéssim que hi ha un pacte amb qui vol trencar Espanya, hauríem de replantejar-nos l’abstenció a Rajoy en el debat d’investidura”. I entre l’independentisme hi ha un impacte: ¿Com és que el PP s’ha avingut a pactar amb els separatistes, amb Homs, que anirà al Suprem pel 9-N, i Homs i CDC són capaços de pactar res amb un partit on hi ha ministres de guerra bruta contra l’independentisme com Fernández Díaz? Resposta: per necessitat. Convergència necessita grup parlamentari i el PP, vots. I perquè la política és així.

El cas és que l’acord no és gens estètic, i donada la duresa amb què el PP ha combatut el sobiranisme, és d’aquelles notícies que fa moure el cap i afirmar: no entenc res. Llegeixo del nostre editorial: “Homs hauria d’haver tingut el valor d’explicar que a canvi d’aquest gest, s’assegurava tenir grup propi. Votar a favor dels propis interessos per formar grup, encara que afavoreixi el contrincant, és lleig, però és parlamentarisme. Però amagar-se augmenta les suspicàcies de la ciutadania”.

Homs tenia sortides: ¿Que no estem reclamant al PP que faci política, en lloc de recórrer sempre a policies i jutges per ocupar-se de Catalunya? ¿Pot ser aquest l’inici d’alguna mena de diàleg amb el PP? Homs ha actuat més com un polític de la vella Convergència que del nou partit Demòcrata Català. Si no pots explicar-ho, no ho facis, i si ho fas, explica-ho.