L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Exigències de puresa'

Arribem al final de la setmana amb una constatació: Junts pel Sí ja ha tocat os legal. Fins ara ha fet tot el que ha pogut dins la legalitat (una legalitat esbiaixada: mentre s’inhabilita l’expresident de la Generalitat o es persegueix la presidenta del Parlament, no es mou un dit contra l’exministre de l’Interior gravat al seu despatx fabricant proves contra els seus adversaris polítics). Esbiaixada, però legalitat. Com que els impulsors del referèndum se saben perseguits, acaben presentant les línies mestres de la llei en un teatre o en una sala annexa del Parlament.

Ahir el Consell de Garanties estatutàries li va dir a Junts pel Sí: no hi ha cap problema que un sol grup presenti una llei per lectura única, però val més que això ho reservi per a lleis simples o qüestions senzilles. I, esclar, un referèndum per la independència no és una qüestió senzilla.

El Consell de Garanties qüestiona la desconnexió exprés

Però ja hi tornem a ser: el Consell li demana al Govern una puresa que el TC no li va demanar a l’Estat. Quan el Tribunal Constitucional va ser reformat el 2015, o quan es va reformar la Constitució per introduir-hi el concepte d’estabilitat pressupostària per pressions de Merkel, el 2011 es va fer per lectura única. I la traca final: els dictàmens del Consell de Garanties no són vinculants perquè el TC va anul·lar aquesta possibilitat amb la sentència de l’Estatut.

O sigui que el Consell de Garanties qüestiona la desconnexió exprés. Entesos. Els procediments són importants, però vejam si ens entenem: potser a la CUP no li importa desobeir, és més, vol desobeir, està en el seu ADN, però si Junts Pel Sí fa tots aquests equilibris (que ja es veu que tot això són equilibris), es nota que és per superar el bloqueig de l’Estat. Esquinçar-se les vestidures perquè falten garanties acaba donant la raó a Rajoy, que no vol fer política, que no vol posar les urnes perquè els catalans contestin com volen viure. Perquè d’això es tracta, de posar les urnes, no de cap delicte. I esclar, aprovar la llei en un sol dia no és el millor del món. Però l’Estat pot tenir les clavegueres a rebentar de porqueria i, en canvi, a la part catalana li toca demostrar una puresa. L’Estat pot no aportar cap solució i quedar com el legal, i a qui intenta desbloquejar votant, donant la veu a la gent, és il·legal. Sí, sap que la millor manera de fer les coses no és aquesta, però quina és l’altra, quina?

Hi ha gent que diu que no vol votar entre autonomia com ara i independència, sinó una millora de l’autogovern. On és l’oferta? On és? D’altres es preocupen ara per com pot afectar la convivència que la Generalitat proposi votar perquè a les darreres eleccions al Parlament una majoria absoluta de diputats està per la independència. I fins ara, empassar-se la sentència de l’Estatut, el tracte fiscal, les anul·lacions de decrets de pobres energètics, ¿això no tenia conseqüències a efectes de convivència?

Així s’acaba la setmana.