L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dues cadires buides'
"La conferència d’avui està orientada a ignorar la realitat plurinacional de l’Estat, que és del que es tracta tota la política espanyola. I per això estem com estem"
This browser does not support the video element.
Avui se celebra a Madrid la Conferència de Presidents autonòmics. La presideix el rei, al costat del qual seu el president del govern espanyol. La reunió té lloc al Senat, cambra de representació territorial. Aquesta seria una imatge de funcionament habitual d’un estat federal, la imatge del que hauria pogut ser i no va ser. Això d’avui no s’ho creu ningú.
Primer perquè el funcionament d’aquesta Conferència de Presidents és tot menys habitual. Apareix i desapareix en funció dels interessos del govern que hi hagi a Espanya. L’últim cop que es va convocar va ser l’octubre del 2012.
La qüestió pràctica més important entre l’administració central de l’Estat i les autonomies és el repartiment dels ingressos generals. El sistema de finançament comú ja fa tres anys que hauria d’haver estat renovat, però el Rajoy de majoria absoluta no el va tocar sota el pretext que estàvem en crisi. I això que les autonomies fan la despesa en sanitat i educació.
Finançament: un model caducat, desequilibrat i arbitrariPerò és que, a més a més, aquesta reunió certifica el fracàs de l’Espanya descentralitzada, perquè l’estat de les autonomies va ser fonamentalment creat pensant en Catalunya el País Basc. Però avui ni el president ni el lehendakari no hi són. El lehendakari, perquè no li cal. Euskadi es relaciona amb l’Estat de manera bilateral. El seu sistema de finançament és al marge del general. El president, perquè si del que va l’acte és de solemnitzar l’existència d’una estructura, ja fa anys que la majoria de la societat catalana, disposada a votar en un referèndum sobre la independència, dóna aquesta estructura per liquidada.
L’estat espanyol ens pretén convèncer que existeix un estat de les autonomies que funciona amb aquesta reunió de cartó pedra, quan encara és l’hora que passi una cosa tan senzilla com que els senadors puguin parlar en les llengües de la seva comunitat en els plens ordinaris del Senat.
La conferència d’avui està orientada a igualar per baix i ignorar la realitat plurinacional de l’Estat, que és d’això, d’ignorar la realitat plurinacional de l’Estat del que es tracta tota la política espanyola. I per això estem com estem.