L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Diàleg polític sí, il·lusions les justes'

Mariano Rajoy ha caigut. Adeu al polític que va incendiar Espanya atiant l’anticatalanisme en recollir quatre milions de firmes contra l’Estatut del 2006 i que no va parar fins que el TC, manipulat, caducat i desprestigiat, li va donar als despatxos la victòria que no va obtenir a les urnes. Adeu al govern que ho va manipular tot: la policia, la justícia i la televisió pública per posar-los al seu servei i girar-los contra Catalunya. Adeu al govern que va enviar policies a pegar-nos, que va activar el 155, que ens ha dit que posar-nos un llaç groc en senyal de record dels presos polítics és insultar-los. Ahir a la tarda corrien tots els vídeos de Soraya dient allò de:

Excuso dir que està en liquidació, avui.

El govern del PP ha sigut un govern addicte a la mentida.

Si algun cop hem topat “amb aquesta gent tan ufana i tan superba”, no hi ha cap dubte que eren aquests, als quals se’ls ha menjat la corrupció que han practicat, encobert i negat.

El socialista Pedro Sánchez és el nou president del govern, i no ens podem enganyar, és el mateix senyor que va dir això:

Aquest senyor és el mateix que va escriure l’epitafi d’Espanya, que va dir allò tan trist, tan terrible, que calia acomodar el delicte de rebel·lió a l’Espanya del segle XXI. Aquesta és la seva recepta per a Catalunya. No la reforma de la Constitució, sinó la del Codi Penal. Sánchez va votar el 155, va condemnar el 9-N i, últimament, havia començat una cursa perquè Ciutadans no li prengués votants, a base de dir el mateix que Rivera. Pedro Sánchez sap que si avui és president no és perquè ell agradi (per no agradar, no agrada ni a la meitat dels seus) sinó perquè hi ha unes ganes enormes de fer fora Rajoy, ganes que comparteixen no només Podemos, Bildu i els independentistes catalans, sinó fins i tot gent tant d’ordre com el PNB, que votaran en contra de Rajoy la setmana després d’haver votat a favor dels seus pressupostos. Per a mi, aquesta és la mesura del que realment ha passat avui: un grup tan heterogeni que sap que, per inviable que sigui el govern de Sánchez i per lamentables i agressives que hagin sigut les seves posicions i les seves declaracions sobre Catalunya, és preferible a qualsevol govern de Rajoy.

No ens fem il·lusions. Bé, potser els presos seran acostats a presons catalanes. Però la presó preventiva, el judici, la condemna i l’exili no depenen del nou govern. I el referèndum ja ni els ho explico.

Per tant, il·lusions, en l’escenari que s’obra ara, poques, molt poques. D’entrada, un govern amb suports tan heterogenis és poc viable, llevat que tingui no dic la intel·ligència política però sí el mínim instint de supervivència per intentar mantenir en vida un executiu tan fràgil. I una altra cosa encara més important: el govern espanyol canvia, però Espanya no canvia, i l’Espanya dels últims anys s’ha construït en contra de Catalunya. Ara bé, seria contradictori haver estat afirmant durant anys que el conflicte d’Espanya amb Catalunya és polític i que l’ha de resoldre la política, no la justícia o la policia, i ara que hi ha una possibilitat de fer política que els partits catalans no l’explotessin. ¿O no creuen que a Espanya, a aquesta Espanya de bona fe o de mala fe, que han incendiat contra Catalunya, no es posen les mans al cap perquè Sánchez ha rebut el vots dels independentistes? Tenim poques raons per pensar que ara s’obre una etapa de veritable diàleg, perquè Sánchez no hi sembla creure gaire, i que perquè si Sánchez fa algun pas el PP i els nacionalistes i populistes espanyols de Ciutadans li llençaran a sobre la coneguda acusació de traïdor a la pàtria. Però insisteixo, donem una oportunitat perquè alguna cosa comenci a canviar. I, sobretot, celebrem que avui Rajoy, Soraya i Millo se’n vagin a casa.

Ironies: avui cau el govern de Rajoy. A partir de demà hi haurà la presa de possessió del nou Govern del president Torra i s’aixecarà el 155.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.