L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Una visita als consellers a la presó: 40 minuts aixecant la veu"

El que va passar ahir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica té una importància extraordinària. Continuaran lliures, sense poder sortir de Bèlgica, fins que es decideixi sobre la seva extradició. I entre la petició d’Espanya, les al·legacions i la resolució de la justícia belga passaran ben bé dos mesos, o sigui que Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig passaran el Nadal i el Cap d’Any a Bèlgica.

Diem que això té una importància extraordinària perquè la justícia belga ha posat en evidència que la justícia espanyola ha quedat molt lluny de ser aquella figura amb els ulls embenats que aguanta una balança en equilibri. Mirin: per començar, la fiscalia belga i els advocats de Puigdemont i els consellers van fer un pacte per evitar que els membres del Govern fossin detinguts per la policia. L’acord va evitar la imatge de la detenció a Brussel·les. Puigdemont i els quatre conselles es van presentar voluntàriament a la policia. Quan van quedar detinguts no els van emmanillar perquè, com va declarar un portaveu de la fiscalia, no representaven cap perill per als policies ni hi havia risc de fuga. I, finalment, la decisió del jutge: a quatre membres d’un govern que ha aplicat el seu programa electoral, sense cap voluntat de fugir, no se’ls engarjola preventivament. I molt menys sense donar-los ni 24 hores per preparar la declaració davant el jutge.

La comparació de l’actuació del jutge belga amb el comportament del fiscal general Maza i la jutge Lamela és insuportable. La comparació de la policia belga amb l’espanyola és insuportable. Perquè ara ha quedat clar que empresonant Junqueras, Mundó, Rull, Turull, Bassa, Borràs, Forn i Romeva el que buscaven era venjança pel referèndum de l’1-O, humiliació per al Govern i estendre l’avís que l’Estat havia començat una causa general contra l’independentisme. I perquè ha quedat clar que hi ha elements de la policia espanyola per als quals el menyspreu dels detinguts, sobretot si són consellers del govern de Catalunya, és una forma de diversió tolerada. És que ni tan sols dissimulen. No: humiliació i amb publicitat.

Mirin el que diu avui el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo: “Puigdemont no ha fugit de la justícia, ha fugit de la maniobra ordida contra ell”. És exactament el que va dir Puigdemont el 31 d’octubre: “No volem escapar de la justícia, però volem fer evident el conflicte al cor d’Europa”.

Total, que a Puigdemont i als quatre consellers la justícia belga els obliga a no sortir de Bèlgica, la qual cosa, en les actuals circumstàncies, és un premi més que una mesura cautelar. I fa pensar en el millor per a la presidenta Forcadell i la resta de la mesa del Parlament, que dijous han de tornar al Tribunal Suprem.

Mentrestant, sovint pensem en els empresonats. Aquest cap de setmana han rebut la visita dels familiars. Sé del cas d’un conseller que va anar així: la visita va durar els 40 minuts reglamentaris, amb una mampara de plàstic al mig, parlant a crits perquè no se sentien gaire i amb permís per a només quatre persones, o sigui, que part de l’expedició que va a anar a Madrid no va poder entrar; a més, la família van haver de deixar els mòbils a fora.

Un prec per a totes les persones que vulguin escriure als consellers empresonats, perquè agraeixen molt les cartes: si us plau poseu-hi el remitent, perquè alguns funcionaris no les lliuren si no diu al darrere qui les envia.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó.