L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trump, desitgem el millor, preparem-nos per al pitjor'

Donald John Trump es convertirà avui en president dels Estats Units. Desitgem el millor i preparem-nos per al pitjor. Trump és el resultat d’una època de crisi financera, d’atur, de salaris baixos, de missatges populistes amb solucions fàcils, de nacionalisme i xenofòbia vestits amb americana i corbata. Trump sembla un d’aquells personatges de les novel·les distòpiques, aquelles sobre com els Estats Units van convertir-se en una dictadura o com van caure en mans de Rússia. Si els sona exagerat això que dic, avui el ‘New York Times’ informa que les agències d’espionatge i d’informació nord-americanes estan estudiant comunicacions i transaccions financeres que han interceptat en el curs d’una gran investigació sobre la possible associació entre funcionaris russos i, almenys, tres consellers de Trump.

Amb Trump tenim motius per sentir-nos inquiets. Es tracta d’un home de negocis, acostumat a no fer presoners, que ja ha dit que no pensa reunir-se cada matí per escoltar cada dia el mateix ‘briefing’, i que entrarà cada dia al Despatx Oval amb una idea tan simple com imprecisa: “Amèrica primer”. Algú que ha aplaudit el Brexit perquè hi veu el resultat de la mateixa revolta que ell ha encapçalat als Estats Units, la revolta dels que Trump en diu “els oblidats”, els milions de persones que se senten marginats per la revolució tecnològica, condemnats per la globalització i el canvi de valors i costums, i enyorats d’aquella Amèrica dels seus seus pares i avis, amb cotxes i neveres per a tothom.

La retòrica de Trump és divisiva i agressiva, i la seva personalitat és venjativa. S’enfrontarà als mitjans pel simple fet que el critiquin o no en parlin tan bé com ell voldria.

Cap de les presidències anteriors serveix com a model. Una presidència incerta per a uns temps incerts. I contradictoris: som davant d’una era nova que ens porta un home de 70 anys.

Trump pren el poder d’una Amèrica divididaPer sort per a tothom, la Constitució americana reparteix el poder entre la presidència i el Congrés, de manera que el poder executiu no pot fer i desfer com els governs de las democràcies europees. I la societat americana, malgrat la crisi, és una societat viva, que es fa escoltar quan alguna cosa no li agrada. És a dir, que Trump ocupa des d’avui el centre de l’escenari del poder, però l’haurà de compartir amb el Congrés, amb el Tribunal Suprem, l’oposició demòcrata, els mitjans que no li són favorables i tenen poderosos altaveus i el carrer. Sens dubte, anem cap a una Amèrica més tensionada.

Avui, Trump, l’home que parla amb tuits, ha de pronunciar un discurs. El discurs més important de la seva vida, el discurs que ens donarà el primer to de la seva presidència. I un to hi pot fer molt, en una societat i a tot el món. Desitgem el millor i preparem-nos per al pitjor.