L'anàlisi d'Antoni Bassas: '«Tècnicament no van ser càrregues». Tècnicament és una democràcia?'

Enric Millo ha anat avui al programa de Jordi Basté i ha dit que la solució d’investir Jordi Sànchez no seria l’adequada perquè demostraria “poca voluntat” de facilitar les coses i “una voluntat de seguir amb la tensió”, i que, per tant, “tindríem un problema”, ja que “les condicions que es requereixen” per a la tornada a la “normalitat” no es donarien “al 100%”. I que quan el president del Parlament proposi un candidat que pugui ser investit, llavors es podrà recuperar la normalitat a Catalunya.

No, és al revés. La normalitat no es començarà a recuperar a Catalunya fins que Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn no surtin de la presó i Puigdemont i els consellers a Bèlgica puguin tornar, tal com, per cert, ahir recomanava ‘The Times’ a Rajoy. Escoltin ‘The Times’, perquè encara que el diari qüestiona la conveniència econòmica de la independència per a la mateixa Catalunya, com també el perjudici que suposaria per a Espanya, diu: “El govern de Rajoy ha optat pel to incorrecte. Puigdemont es veu confrontat amb una elecció entre l'exili i la detenció si torna”. “L'empresonament d'activistes independentistes per part del govern [de Madrid] és clarament excessiu, i ha enviat un greu missatge a la societat civil. L'ús de la detenció preventiva ha plantejat preguntes entre les organitzacions de drets civils d'Europa. L’equació del debat separatista amb la sedició és un repte a la llibertat d’expressió”.

Aquesta és la seva normalitat, senyor Millo, i naturalment, és inacceptable. Aquesta presó preventiva és un escàndol i, en el supòsit que Sànchez sigui investit (li recordo que era el número 2 de la llista de Puigdemont i que el president n’està molt), es tracta que el món rebi un missatge: el president de Catalunya és un pres polític.

Si volen normalitat, contribueixin a la normalitat. Deixi de negar la realitat: “Tècnicament, no són càrregues”. En què quedem: va demanar disculpes per la violència policial de l’1-O i ara no hi va haver càrregues. Defineix les càrregues com una acció “en contra d'una actuació violenta per part d'algú”, doncs això suposa reconèixer que no hi va haver una conducta violenta per part dels votants, tal com ha denunciat fins ara l'Estat.

I vagi, vagi dient que "No he vist cap imatge de gent fent cua per votar i la policia pegant-li". Vagi a dir-ho a Sant Carles de la Ràpita, ja veurà la rebuda que li faran. Quina barra; ha vist aquelles imatges?

Com que els policies que peguen no peguen a gent fent cua, això, tècnicament no és una càrrega. El senyor que va perdre un ull el va perdre tècnicament, també? O és que vivim en una democràcia, però només tècnicament?

I per cert, quin gran dia, ahir, senyor Millo: la Moncloa informa el jutge que el govern de la Generalitat no es va gastar ni un euro en el referèndum de l’1-O. On és el delicte de malversació? Si ja tenen problemes per sostenir el de rebel·lió? El cap dels Mossos, Ferran López, va desmentir ahir De los Cobos sobre l’actuació de la policia l’1 d’octubre.

Volen normalitat? Quina normalitat? El que és normal a Catalunya és que la meitat dels votants estan per la independència i més de la meitat pel referèndum. I per l’alliberament dels presos polítics. Reconeguin la normalitat i la tindran.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.