L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pressupostos, Saloufest i Santi Vila'

Feia molt de temps que no teníem una notícia com aquesta, a Catalunya: el president de la Generalitat anuncia la creació de 7.000 noves places de treballadors públics: 2.500 metges i infermers, 2.000 mestres, 500 mossos i 300 funcionaris de tributs. Pensin que les plantilles de mossos i mestres no s’ampliaven des del 2011.

Al fons de tot el discurs de Puigdemont d’ahir al Parlament hi havia la idea que aquestes i altres decisions serien normals si Catalunya disposés dels seus ingressos sense la sagnia que significa l’actual dèficit fiscal. I quan des de la CUP el van convidar a apujar els impostos als que més tenen, Puigdemont va tornar a recórrer a la seva idea força: “Mai estarem en contra de gravar els que més tenen, però la gran fortuna que tenim per gravar és l’estat espanyol”.

Prometent més places que les famoses tres ‘emes’-metges, mossos i mestres-, cosa que equival a afirmar que les retallades s’han acabat, Puigdemont torna a posar pressió pública a la CUP perquè aprovi els pressupostos. Ahir prou que va refregar als grups que van votar ‘no’ als pressupostos del 2016 (tots menys Junts pel Sí), que el seu ‘no’ a la tramitació va significar perdre 850 milions en despesa social. El plantejament del president és hàbil perquè tothom l’entén: només faltaria que aquests comptes tampoc no s’aprovessin ara que preveuen 7.000 servidors públics més.

Amb tot, mentre Junts pel Sí i la CUP marquen el seu territori, tot fa pensar que els pressupostos s’aprovaran. Ahir, els dos grups van consensuar un text sobre el referèndum on es diu que es farà “com a molt tard el setembre del 2017, amb una pregunta clara i de resposta binària”, i que amb el 50% dels vots a favor de la independència es convocarien eleccions constituents, i que com a molt tard serien el març del 2018. O sigui que ahir vàrem tenir discurs de gestió i gestió del referèndum.

Una altra bona notícia, d’aquestes que no sovintegen: s’ha acabat el Saloufest, els 8 dies de borratxera de joves britànics a Salou després de Setmana Santa. Els promotors s’han rendit, diuen, a les pressions de l’Ajuntament de Salou i de la Generalitat que els han fet, diuen també, la vida impossible. Doncs si ha estat així, enhorabona als que han fet pressió perquè això s’acabi i han resistit la pressió de “és que el Saloufest deixa 5 milions d’euros en temporada baixa i només són vuit dies”. Acabar amb aquest tipus d’oferta turística és una qüestió de dignitat i de model de negoci.

Ara bé, també penso que aquesta reacció, finalment, d’autoestima i de no rendició al benefici econòmic a qualsevol preu que ha tingut Salou i sembla que també Lloret, localitat on els han sondejat per portar-hi la festa, no hauria de quedar-se en l’àmbit turístic. Perquè hi ha un argument dels que volien el Saloufest que penso que els acosta a la raó: el que fan aquests joves britànics s’assembla bastant al que fem aquí els caps de setmana. Tenim un problema de consum d’alcohol entre els joves, fins i tot entre els més joves, i no hi cap de setmana sense comes etílics. N’hem parlat a Twitter aquest matí i algú ja contestava: “Hem fomentat centenars de festes locals ‘alcohòliques’”. Si hem estat capaços d’avergonyir-nos de segons quins espectacles amb nois britànics, podem veure en què fallem com a societat perquè l’espectacle del ‘botellón’ i el consum massiu d’alcohol sigui la pauta de comportament de les festes, gairebé com a ritus iniciàtic, entre els adolescents d’aquí?

I parlant de fenòmens, Santi Vila, vers lliure, liberal en terra de socialdemòcrates, independentista de peus arrossegats en terra de sobiranistes entusiastes, aspirant a enfrontar-se a Colau per l’alcaldia de Barcelona, ha concedit una llarga i interessant entrevista a ‘El País’ on ha buscat el titular amb dues expressions que el perseguiran, especialment, ara que és conseller de Cultura:

“Seria un error construir una cultura pròpia” i ”És evident que la cultura catalana serà sempre espanyolíssima”. Que la cultura catalana i la castellana estan molt connectades és una evidència, però d’aquí a les afirmacions de Vila hi ha un abisme que farà que li xiulin les orelles.