L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El que el PDECat, Esquerra i la CUP haurien de tenir molt present'

D’acord amb la informació que firmen avui la Mariona Ferrer i l’Ot Serra des de Madrid, tot sembla indicar que no hi haurà presos polítics en campanya.

Demà, a dos quarts de deu del matí, estan citats a declarar els vuit consellers empresonats i els dos Jordis… El jutge del Suprem els va citar l’endemà que les defenses presentessin els recursos, i els experts consideren que, amb aquesta pressa, el Suprem vol acabar amb la presó preventiva de la jutge Lamela, de l’Audiència Nacional, una presó preventiva abusiva i humiliant. D’aquesta manera, els polítics i líders empresonats que seran candidats a les eleccions, que són tots excepte Meritxell Borràs i Jordi Cuixart, serien al carrer i podrien fer campanya. I, com sempre, Ernesto Ekaizer hi afegeix un detall més. A la mitjanit de dilluns vinent comença la campanya del 21-D. ¿És aquesta data l’única referència que ha pres Llarena per a la citació de demà?

La resposta és que no. Puigdemont, Serret, Comín, Puig i Ponsatí compareixen també dilluns per declarar davant del jutge d’instrucció de Brussel·les. I aquesta coincidència entre la vista de Brussel·les i la campanya electoral del 21-D fa recaure sobre Llarena, com a magistrat del Suprem, una oportunitat d’abast europeu: desactivar abans de la vista de Brussel·les les acusacions contra la justícia espanyola de ser esbiaixada, polititzada i arbitrària, de perseguir les idees i no els actes il·legals. I les fonts judicials apunten: Don Pablo no desaprofitarà aquesta oportunitat. O sigui, perquè els belgues acceptin l’extradició més fàcilment, la justícia espanyola enviaria a Europa el senyal que aquí no hi ha presos polítics, i els deixaria en llibertat. Ja ho veurem: fins que no surtin no ens ho creurem.

I en efecte, ara vindrà la campanya, i en una campanya, els partits competeixen pel nostre vot. Crec que el PDECat, Esquerra i la CUP haurien de fer un esforç per entendre que molts dels seus votants no competeixen entre ells, al contrari, i que estaran contents si els partits que no voten treuen un bon resultat. Que molts dels seus votants no distingeixen partits entre empresonats, i que la repressió de l’1 d’octubre i de les presons ha unit la gent molt més enllà de les sigles. Un ministre rient-se dels ferits, un altre negant els cops, Ciutadans demanant una medalla per als policies del Piolín, la destitució de Trapero, la prohibició del groc a les fonts, Albiol dient-los “anormals”. Que ho tinguin present Esquerra, el PDECat i la CUP. I els comuns, també els comuns.

I que això que dic per anar a votar valdrà igual després, quan calgui fer un Govern. Els empresonats han hagut d’acatar el 155, i el PP va dient que l’independentisme està en via morta i que cal restaurar la confiança en Catalunya. Com si milions de catalans no tinguessin molta confiança. De fet, en tenen tanta que pensen a constituir-se en estat propi.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.