L'anàlisi d'Antoni Bassas: '«El plan Moncloa triunfa» (encara que Espanya s’enfonsa)'

Primer va ser el president Torrent qui va suspendre la investidura de Carles Puigdemont, i ahir va ser el pas al costat del president. El sobiranisme majoritari de Junts per Catalunya i Esquerra no vol prendre més mal.

El Partit Popular va fer ahir un “cautivo y desarmado el ejército rojo”. El tuit que van enviar a la nit es comenta sol.

“El plan Moncloa triunfa”, que és la frase de Puigdemont que tots vàrem llegir a la pantalla de Comín. És tan gran l’obsessió per convertir Puigdemont en un ésser infrahumà que la Moncloa ha inoculat a la societat espanyola que sense cap pudor presenten Rajoy com si fos Churchill després de guanyar la Guerra Mundial. Com si tingués algun mèrit destruir la separació de poders.

Mirin quin altre missatge més il·lustratiu: “‘La Sexta noticias’, última hora. Fuentes del gobierno afirman a La Sexta que el juez no dará permiso a Jordi Sànchez para ser investido” [com a president].

El govern ja sap què dirà el jutge. Podrien dissimular, però no.

Van convidar Puigdemont a presentar-se per humiliar-lo i resulta que els humiliats van ser els populars, amb quatre escons. Han impedit que sigui president contra la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes. Ara faran el mateix amb Jordi Sànchez. I Sànchez té perfecte dret a ser escollit president. Però el truc del jutge es veu a venir: per ser investit, Sànchez ha de venir presencialment al Parlament i, com que que hi vagi depèn del seu permís, no li dona permís per anar-hi i no podrà ser investit. L’estat espanyol ha decidit suïcidar-se a Catalunya, renunciar al consens dels governats, viure per la força i de la força. Ahir el PP i el PSOE van vetar al Congrés la creació d’una comissió per investigar els lligams del CNI amb l’imam de Ripoll. Ahir tots els cònsols estrangers a Catalunya, tots, van donar suport al de Finlàndia, expulsat per haver anat a dinar amb la presidenta de la Diputació de Barcelona. L’estat espanyol ja no fa política a Catalunya; fa servir la força, això és tot. Nosaltres, més de dos milions de ciutadans pacífics que volem votar, som tractats com a enemics primer i com a presoners després. És la seva especialitat, a Espanya: l’enemic sempre ha estat interior.

Tot plegat és estrany perquè, formalment, vivim en una democràcia, on jo puc estar dient, de moment, aquestes coses. I on al Parlament hi ha una majoria per la independència.

No, Puigdemont no serà president, i Sànchez molt probablement tampoc. Però el fracàs d’Espanya com a projecte compartit continua segellant-se cada dia.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I llibertat de moviments per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel.