L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La manifestació, els errors i la denúncia de Trapero'

S’ha dit sovint que la celebració o no del referèndum, en una situació en què per un cantó l’Estat té la llei i per l’altre el referèndum té la gent, dependrà de quin cantó cometi menys errors.

En aquest sentit, la manifestació de dissabte a Barcelona li pot haver sortit millor a l’estat espanyol que als defensors del referèndum per allò que en una tarda de dolor i solidaritat sobren les esbroncades i sobren les banderes.

És molt probable que moltes estelades que es van veure dissabte fossin ‘estelades preventives’, una mena de precaució per si l’Estat aprofitava la presència del rei, de Rajoy i del seu govern en ple per forçar una imatge d’unitat nacional. Només cal veure el mar de banderes espanyoles amb què Madrid s’ha arribat a manifestar contra el terrorisme. I, de fet, al passeig de Gràcia es van repartir banderes espanyoles, o sigui que molta gent de pensament contrari va ser conscient que la manifestació estava sent transmesa per televisió i va voler enviar el seu missatge. Tornant del passeig de Gràcia vaig escriure que “era impossible pretendre que una manifestació feta a Catalunya, a la qual assisteixen el rei, Rajoy i el seu govern en ple, caminant colze a colze amb Carles Puigdemont i Carme Forcadell, s’escaparia de les tensions” del referèndum. I que l’indissimulable èxit dels Mossos d’Esquadra en la resposta policial als atemptats ha concedit a Catalunya l’estatus internacional d’estat virtual, cosa que ha provocat la corresponent ofensiva política i mediàtica dels que creuen que només hi pot haver unitat al voltant de la bandera espanyola o que la presència del rei és políticament neutral, o que Rajoy no serà escridassat a Barcelona.

La manifestació de dissabte va ser tan estranya que permet gairebé afirmar una cosa i la contrària: que gent amb estelades i banderes espanyoles es va manifestar de costat i en pau i que l’esbroncada al rei va ser innecessàriament hostil. I, al mateix temps, ningú va cridar “independència”, però l’estelada va dominar, amb la qual cosa hi ha qui creu que es va aprofitar el dolor per ensenyar que el Procés continua viu, mentre cal recordar que el mateix dia de l’atemptat ja hi havia veus que demanaven la fi del Procés en nom de la lluita contra el terrorisme.

El cas és que l’Estat es va sentir desairat a Barcelona i ara creu que té un plus de legitimitat moral, i així ho explotarà. Només falten 33 dies per a l’1 d’octubre i caldrà mesurar tots els gestos.

Entre altres coses, caldrà fer-ho perquè el diàleg polític Catalunya-Espanya no s’ha interromput. Aquest cap de setmana vam saber que Junqueras i Rovira van sopar amb Iglesias i Domènech a casa de Jaume Roures. I la setmana passada, al Mas Ventós de Pere Portabella, al Baix Empordà, Carles Puigdemont i Pedro Sánchez van estar reunits a soles mitja hora.

Mentrestant, els atemptats s’han cobrat una nova víctima, i atenció, perquè el major Trapero ha declarat aquest matí a Mònica Terribas que "la informació que ve de qualsevol país, especialment de l’entorn europeu, entra per una finestreta a Madrid controlada pel Cos Nacional de Policia, i ells en fan el repartiment, i d’aquest repartiment el cos de Mossos no en sol sortir ben parat”.

I això treu qualsevol plus de legitimitat moral que l’Estat senti que pugui tenir per una xiulada.