L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’operació policial més desgraciada: adeu als 10.000 agents del Piolín'

Dissabte ja no quedarà cap dels milers de policies nacionals i guàrdies civils del Piolín. No sabem oficialment el que ha costat en diners públics aquesta operació, perquè el govern de Rajoy no n’ha volgut donar la quantitat, però no és aventurat calcular que ens deu haver costat més de 60 milions d’euros.

En canvi, sí que sabem què ha costat en altres magnituds. Sabem que el barco del Piolín ha tingut un cost enorme per a la reputació d’Espanya, que va ser vista com un estat autoritari capaç de pegar a qui vol votar. Que ha tingut un cost per a la imatge de Catalunya, i singularment per a la imatge turística i de negocis de Barcelona, perquè si algú al món va decidir no venir a Barcelona per por de la inseguretat va ser a partir de les imatges de la repressió de les urnes. Ja és fracàs per a un govern que sigui la policia la que la porti la inseguretat. Que ha tingut un cost enorme de confiança entre ben bé la meitat dels catalans i ‘los cuerpos i fuerzas de seguridad del Estado’. Finalment, la repressió violenta dels policies sobre els votants l’1 d’octubre va portar el govern espanyol a mentir, a mentir descaradament pels platós de tot el món. I, sobretot des del punt de vista estrictament operatiu, el desplegament de policies no va evitar el referèndum. A Soraya el fracàs i la violència van estar a punt de costar-li una reprovació al Congrés que només va aconseguir parar traient el rei a llegir per la tele el que li havia suggerit (si no escrit) la Moncloa. En aquestes condicions, suposo que s’entén per què l’Estat no vol investigar què va passar i fins i tot va parlar de condecorar els policies.

Aquella actuació de l’1-O va deixar altres seqüeles. 13 docents de l’institut de secundària El Palau de Sant Andreu de la Barca han anat a declarar per un presumpte delicte d’odi pels comentaris que haurien fet a classe, on hi havia fills de guàrdies civils. On s’és vist, explicar als alumnes el que passa al carrer i han vist per la tele! Potser algú deu pensar que ja n’hi ha prou, de parlar de l’1-O, i que cal girar full. Que no es pot viure en el greuge permanent. Però el cert és que aquell dia va canviar tot, que l’Estat va mostrar els límits a què estava disposat a arribar. Que la seva arribada va venir precedida per les imatges de l’“A por ellos!” que ens van glaçar la sang. Que va impactar segur almenys un parell de generacions de catalans que no podran oblidar-ho. Per això no podrem deixar de referir-nos-hi.

Per cert, a propòsit del desconeixement de Catalunya entre algunes persones de fora del país: això que els dic va passar en un col·legi electoral de Barcelona. Conversa entre una persona d’un partit del 155 que va va venir de fora de Catalunya a fer d’apoderada. Va anar a saludar un apoderat d’un partit ‘indepe’ amb la frase: “Perdona, ¿hablas español?”

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.