L'anàlisi d'Antoni Bassas: '"Explosió violenta", senyor jutge? Això no ens ho deixem dir'

El jutge Llarena ha acordat mantenir la presó provisional sense fiança per al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras; el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i els líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I deixa anar, sota fiança de 100.000 euros, les conselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa i els consellers Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó i Raül Romeva. Sis a fora i quatre que es queden a la presó.

Per què sis sí i quatre no? Doncs perquè el jutge hi veu risc de reiteració delictiva i que aquesta reiteració pot tenir conseqüències greus. El jutge individualitza les actuacions de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. Mirin amb quines paraules ho diu: “Les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, en cas de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als que se’n vegin afectats”. Què considera el jutge que és una explosió violenta? El que qualifica de “setge” a la conselleria d’Economia a Barcelona el 20-S.

“El risc de reiteració de les seves conductes imposa a aquest instructor un grau superior de rigor i cautela a l’hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó també la pròpia integritat física”.

En aquests quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva “reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb conseqüències greus, immediates i irreparables per a la comunitat”. El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d’actuació, “sinó que exigeix constatar que la possibilitat de més atacs hagi efectivament desaparegut, o que de mica en mica es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real”.

No soc jurista, però amb tots els respectes pel jutge, això més que justícia és revenja d’Estat. O sigui, el que està dient el jutge és que Junqueras és el cap de l’organització que munta manifestacions violentes, Forn és el conseller d’Interior que no les para i Cuixart i Sànchez, els que instiguen la gent a anar a aquestes manifestacions. O sigui que allà on tothom ha vist una manifestació sense violència, allà on tothom ha vist dos líders com els Jordis demanant a la gent que marxés cap a casa, el jutge hi veu “atacs”. I no em parlin dels Jeeps de la Guàrdia Civil. Jo hi era. Vaig veure que van deixar els cotxes allà amb la intenció que passessin coses. Sé –això ho dic perquè ho sé– que els vigilants de seguretat del departament d’Economia van oferir a la Guàrdia Civil aparcar els cotxes a l’aparcament subterrani de l’edifici i van dir que no. I que quan els Mossos haurien pogut establir un cordó de seguretat més gran i posar la gent més lluny de la porta, ja era massa tard.

Però l’expressió més indignant és aquesta que els he llegit: “Les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta”. Els hi he dit moltes vegades: les paraules són molt importants. Vejam: si a vostè, així, de cop i volta, li pregunten “què pot produir una explosió violenta?”, vostè contestarà, en el 100% dels casos, que una bomba. Qui posa bombes? Els terroristes. El jutge està dient que una manifestació que va durar 17 o 18 hores va ser una explosió violenta. Està dient violents a Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez, i està dient que tothom que va passar per la rambla de Catalunya aquell dia va participar en una explosió violenta. Fer servir aquesta expressió vol crear un estat psicològic. Molt en la línia del que he escrit avui, la campanya que començarà aquesta nit pretén presentar Catalunya com un país violent que necessita el rescat dels normals. Cada dia és més clar que les imatges de policies nacionals i guàrdies civils agredint votants l’1-O se’ls han girat tant en contra que els comencen a fer més mal a ells que a la gent que va rebre els cops. No poden suportar que tot el món hagi vist com peguen i necessiten desesperadament treure’s la llufa i passar-la al sobiranisme. Vigileu si aneu a Brussel·les, que els provocadors de falsa bandera voldran desacreditar els manifestants davant Europa. Quan resulta que, de fet, als catalans ens perd l’estètica i els ‘indepes’ més aviat munten concerts”.

No ens deixarem dir violents, no ho som. Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart no ho són, i la millor manera de demostrar-ho és fer una campanya activa, alegre, convençuda i orgullosa, anar a votar el dia 21-D amb un gran somriure. I guanyar. Cal transformar el dolor i la indignació en una victòria electoral.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.