L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Després d'escoltar el president Puigdemont a Brussel·les'

Acabo de sentir el que ha dit el president Puigdemont a Brussel·les, i de substantiu hi trobo que, de moment, no torna i crida a participar a les eleccions del 21 de desembre.

No torna a Catalunya perquè no creu que l’estat espanyol li pugui fer un judici just. Si a això hi afegim que ha contractat un advocat, és evident que Puigdemont es proposa de fer valer les seves garanties processals des de fora d’Espanya, a Brussel·les o on sigui, de manera que interpreto que l’hi vol posar difícil, a la justícia espanyola, que haurà de demanar una ordre de detenció internacional perquè no vol seguir tan fàcilment les passes de Sànchez i Cuixart, que són en presó preventiva després de passar per segona vegada per l’Audiència Nacional. D’aquesta manera l’hi posa més difícil al govern espanyol: la seva eventual detenció seria una notícia d’abast europeu.

Puigdemont té més que fonamentades sospites que quan l’Estat crida “A por ellos” pensa a escarmentar-lo a ell, concretament. Vegin que el document informàtic de la fiscalia va ser enviat sota el títol “Más dura será la caída”, la qual cosa parla de tot menys de justícia cega. Li tenen moltes ganes. Una paraula sobre el fiscal general de l’Estat. Maza va ser reprovat al Congrés, al mes de maig, juntament amb el ministre de Justícia, per suposades “injerencias en la acción de los fiscales” per intentar protegir els càrrecs del Partit Popular imputats en casos de corrupció. Doncs bé, Maza diu que el dia 1 d’octubre “el Govern de Catalunya era consciente de que la muchedumbre iba a protagonizar actos de violencia”. Els ciutadans que van a votar, qualificats de “muchedumbre”, i aquests ciutadans, pacífics, víctimes de la violència policial, són considerats com a potencials protagonistes d’actes de violència, quan a la vista està que la gent tot el que volia fer era votar. Si el fiscal diu això de nosaltres, com qualificarà Puigdemont? Doncs amb delictes que equivalen a 30 anys de presó. D’aquí ve la seva voluntat d’internacionalitzar la seva situació penal, o, com ell mateix ha dit, “fer evident el conflicte català al cor d’Europa”. “No ens volem escapar de la justícia”, ha dit; ho ha dit diverses vegades, però espera defensar-se tant com pugui a la llum de les càmeres de tot Europa fins que arribi el dia que el detinguin i l’entreguin a la justícia espanyola per haver alenat l’organització d’un referèndum.

Puigdemont també ha dit que cridava a participar a les eleccions. Ahir Esquerra i PDECat ja van dir que s’hi presentaven, però no sabem com ho faran. La direcció de l’ANC va instar els partits independentistes a “aconseguir una victòria incontestable que ratifiqui la República”, o sigui, que està per anar-hi, també. Però com que ningú no ho sap i una part del Govern és a Catalunya i una altra part a l’estranger, no sabem si Puigdemont s’hi tornarà a presentar, o sigui que, mentre PP, PSC o Ciutadans ja saben que hi van per separat i que són les eleccions de la seva vida, al cantó sobiranista tot està per fer i falten menys de vuit setmanes.

Avui una persona al carrer en comptes de preguntar-me “I ara, què passarà?”, m’ha dit “Això com ho arreglarem?”. El front judicial és molt complicat, i el Govern, la presidenta i la mesa del Parlament s’enfronten a dures responsabilitats. La idea de la consolidació de la República s’allunya. Va arribar a votar-se, però no ha entrat en vigor, i el govern que l’hauria de desenvolupar, per més legítim que ens sembli, està cessat. No sé quina eficàcia poden tenir les accions de Puigdemont allà (on sigui) i de Junqueras aquí. Em sembla que per arreglar-ho cal una candidatura potent que faci honor a la dignitat de tota la gent de l’1 d’octubre i permeti retenir el control democràtic de les institucions. Perquè, com ha dit Puigdemont, això continuarà sent un camí llarg.

Llibertat, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.