L'anàlisi d'Antoni Bassas: "'Vaya usted al Congreso', Rosell i Laporta"

Ahir Puigdemont va anar a Sitges, a la trobada anual del Cercle d’Economia, i a part de la freda rebuda que li van dispensar els assistents (no es perdin la crònica de l’Àlex Font), el president de l’entitat, Juan José Bruguera, va instar-lo a anar al Congrés a defensar el referèndum. Això de demanar a Puigdemont que vagi al Congrés ho va posar en circulació Rajoy fa unes setmanes, per contraatacar la conferència de Puigdemont a Madrid i per treure’s de sobre l’evidència que no vol parlar de res. I és tendència. Però, en realitat, no estan demanant a Puigdemont que vagi al Congrés a explicar-se sinó que vagi al Congrés a ser derrotat, com li va a passar a Ibarretxe. Vagi al Congrés, on la majoria de catalans que volen votar estan en minoria. Com va dir Alfonso Guerra, “nos lo hemos cepillado”. Això no és solucionar cap problema, sinó vendre una moto espatllada.

Mentrestant, Rajoy diu a la carta de resposta a Puigdemont que ell parla amb el president de Catalunya com parla amb el de qualsevol altra autonomia. Hi ha alguna altra autonomia on més de dos milions de persones hagin participat en una consulta per pronunciar-se sobre la independència? Això és una idea per solucionar el problema? Lamentable.

Mentrestant, el mateix dia, Sandro Rosell ha entrat a la presó i Laporta ha tornat a guanyar als jutjats la demanada contra l’acció de responsabilitat.

Rosell a la presó és una drama personal i familiar, i també per al Barça mateix. La interlocutòria de la jutgessa és tremend: organització criminal, blanqueig de diners, comissions il·lícites, risc de fuga i comentaris del tipus: “Aquells que fan del delicte el seu mode de vida o font principal d’ingressos...”

Els problemes personals de Rosell amb la justícia demanen esperar al resultat dels procediments, però projecten una ombra de descrèdit absolut sobre la seva presidència del Barça. Rosell ha causat al Barça danys i perjudicis i, a la llum del que estem veient que ell entenia com a comissions, cal preguntar-se quina relació va tenir amb els grans contractes que el club va firmar mentre va ser-ne president.

I és moment també de dir que ha quedat clar, amb la segona ratificació de la gestió de Laporta als jutjats, que Rosell va ser un mal president per al Barça, que la seva candidatura, presentada com un moviment de regeneració, no va ser més que una operació de revenja amb la intenció de destruir Laporta i tot el que hi estava associat, com a ara Cruyff o Guardiola, quan resulta que Rosell va rebre de Laporta l’herència esportiva, social i econòmica més generosa que mai cap president entrant del Barça rebrà d’un president sortint. Rosell va poder unir el club però el seu pla no era aquest. I amb la frivolitat de qui vol la joguina d’un altre i quan per fi la té, la llença, Rosell va demostrar la seva immaduresa. I el pitjor és que aquell passat és present. Perquè Bartomeu va votar a favor d’aquella acció de responsabilitat que no busca la justícia sinó la revenja.

Gran manera d’arribar a la final de Copa. Que no tinguem un disgust.