L'anàlisi d'Antoni Bassas: "L'independentisme davant el no de Pedro Sánchez"
Si Junts va a l'oposició i Puigdemont també deixa la primera línia política (tal com va avançar), obligarà l'independentisme majoritari a decidir quina és la millor estratègia per al seu objectiu ambiciós
Quan marxàvem de cap de setmana llarg (avui és Dilluns de Pasqua Granada i és festa a molts indrets de Catalunya), Pedro Sánchez va contestar a Carles Puigdemont i li va dir que no serà president perquè ha fet curt de diputats ("No le dan los números") i perquè "tots els camins condueixen a Salvador Illa". Per a Sánchez la presidència d'Illa seria la culminació de la raó històrica que creu que té davant del PP: primer, els indults i l'amnistia han apaivagat Catalunya, i ara amb Illa de president es demostraria que la via de la desinflamació és la millor per desallotjar l'independentisme del Palau de la Generalitat. En termes col·loquials, fer de poli bo és més intel·ligent que fer de poli dolent.
El que passa és que el fet que Puigdemont no pogués fer el seu "govern d'obediència catalana" no vol dir que Illa ho tingui fressat per ser investit. I aquí la clau és la posició d'Esquerra.
A Esquerra les negociacions amb Illa i Puigdemont les coordinarà Marta Rovira, secretària general sortint, però és evident que Junqueras i Aragonès hi tindran molt a dir. A hores d'ara (sobretot si tenim en compte que aquesta setmana comença la campanya electoral per a les europees) l'escenari gairebé impossible per a ERC és l'entrada en un tripartit amb el PSC i Comuns. I el segon escenari menys probable és investir Salvador Illa.
Però això dependrà de les converses, perquè a Esquerra tampoc no li interessa una repetició electoral, que l'agafaria després que Aragonès hagi dit que abandona la primera línia política i amb Junqueras encara probablement inhabilitat, perquè una cosa és que el Congrés aprovi l'amnistia aviat i una altra la plena aplicació per part d'uns jutges que han fet causa d'honor que els independentistes no siguin amnistiats.
Què podria demanar Esquerra per facilitar la investidura d'Illa? A veure, tant Esquerra com Junts poden pressionar el PSC amb el suport imprescindible que donen a Pedro Sánchez a Madrid, de manera que per donar la investidura a Illa podrien demanar a canvi, posem per cas, objectius tan ambiciosos com el finançament singular de què va parlar Aragonès (una mena de concert econòmic solidari) i un esbós d'acord de claredat (en quines condicions s'ha de poder fer el dret a decidir). Però això sembla molt llunyà ara mateix.
Finalment, la immediatesa fa que el més important sigui saber qui serà el pròxim president i quina mena de govern tindrem. De fons, però, han passat dues coses no menors que poden marcar el futur: els anuncis de deixar-ho córrer d'Aragonès i Rovira (protagonista de l'1 d'Octubre) i Junqueras enfrontat a l'evidència que quan ha mirat enrere no tenia tanta gent com potser ell es pensava. Amb aquesta situació, Esquerra aprofundeix a repensar la seva estratègia, i si Junts va a l'oposició i Puigdemont també deixa la primera línia política (tal com va avançar), obligarà l'independentisme majoritari a decidir quina és la millor estratègia per al seu objectiu ambiciós.
