L'anàlisi d'Antoni Bassas: "«Magnanimitat» mirant Europa de reüll"

El duel de cartes entre Oriol Junqueras i Jordi Sànchez ha acabat amb la convicció que les diferències entre Esquerra i Junts sobre unilateralitat són més declaratives que reals, tot i que en el món de Junts o dels que hi van estar a prop el fet que Junqueras advoqui pel diàleg fa un contrast dolorós amb la seva posició l’octubre del 2017, quan va empènyer per la DUI. L'últim a dir-ho ha sigut l’exconseller Santi Vila, aquí al plató de l’ARA: "Jo això ho saludo i, per tant, agraeixo, ara sí, la valentia de l'Oriol. En l'àmbit de la família, dels meus amics, és evident que diem: «Home, que bé que hauria anat que aquesta valentia ja hi hagués sigut, a finals del 17». «Déu nos en guard, ja està fet, hauria dit el meu avi»"

En tot cas, el president d’Esquerra va fer el gest que la Moncloa necessitava per justificar els indults. I com que estem a tres dies de la manifestació nacionalista espanyola de Madrid, Pedro Sánchez multiplica les explicacions del perquè dels indults entre els espanyols que no ho vegin clar. Això és ahir al vespre a Buenos Aires: “Entenc i comprenc que hi pugui haver compatriotes a Catalunya i a la resta de l’Estat que tinguin objeccions respecte a la possibilitat de donar indults als presos catalans, però els demano que tinguin confiança. Cal fer una aposta per la convivència, per la reparació dels errors que es van cometre el 2017. La societat espanyola ha de transitar d’un mal passat a un futur millor, i això implica, també, magnanimitat”.

Magnanimitat és la paraula del dia, que se suma a retrobament o a la més antiga desinflamació. Magnanimitat és, segons el diccionari, grandesa d’ànim, gran generositat, una senyal de fortalesa màxima, doncs.

Tot això està molt bé, però, sent un pas, no allibera els represaliats ni fa tornar el exiliats. I, per descomptat, perquè estem parlant també d'interessos polítics, no tot s’explica per magnanimitat. Mirin, la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va presentar ahir el primer recurs dels presos polítics contra la sentència de l’1-O, que el va condemnar a nou anys de presó pel delicte de sedició, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

L’objectiu és denunciar a Europa la vulneració de drets fonamentals que suposa la sentència del Procés. I el recurs té en compte els dos vots particulars dels magistrats del TC que consideren que el Suprem va donar una resposta “desproporcionada” davant l'exercici del dret de reunió, la qual va generar un “indesitjat efecte desincentivador” de la protesta. Notin que el que diuen els magistrats és que hi ha un dret fonamental que és el de reunió i que si el castigues (com el cas dels Jordis) per defensar la Constitució el que fas és dir a la gent que millor que no és manifesti gaire contra principis constitucionals com la unitat d’Espanya o la decisió d’un jutge, i que això pot constituir un efecte “indesitjable” de la sentència. Els recursos a d’Europa van per llarg i, quan arribin, el mal ja estarà fet. Però la magnanimitat de què parla Pedro Sánchez no està tan lluny de l’interès de l’estat spanyol d’avançar-se a una possible rebolcada europea al judici del Procés al Tribunal Suprem.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.