L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Xavier Trias i Pedro Sánchez a la batalla per Barcelona'

Avui comencen les Festes de la Mercè, la festa major de Barcelona.

Unes festes que agafen la ciutat en obres, obres per tot arreu, que la fan més lenta, més embussada, més incòmoda, en una espera (que s’està fent llarga) que la facin més verda, menys contaminada i més habitable. Hi ha avingudes com la Diagonal que tenen trams que aviat farà dos anys que estan tallats al trànsit, amb el perjudici que això causa al trànsit, al comerç i als veïns.

La ciutat està bruta. Des que fa uns mesos ha començat la neteja amb la nova contracta, es nota l’esforç, però els responsables municipals semblen incapaços de detectar els contenidors més estressats, que sempre tenen brutícia al voltant.

Que sovint són aquells que tenen un supermercat o un restaurant al costat, perquè per desgràcia, a causa de la pobresa, no tothom que obra un contenidor ho fa per posar sinó per treure. I això no vol dir que la pobresa sigui la causa de la brutícia. Cal reconèixer que la producció d'escombraries, d’embalatges, per exemple, ha arribat a uns nivells que desbordarien el sistema de neteja més exigent. I després hi ha el civisme: gent que embruta, que guixa les persianes, que deixa les ampolles buides a qualsevol lloc, que ni es molesta en obrir el contenidor.

Crec que a l’ajuntament d’Ada Colau, que haurà governat vuit anys, ha tendit a considerar el civisme un valor de dretes, conservador, i no li hem sentit ni cap reflexió ni cap acció per recordar que allà on viu molta gent o tothom hi posa de la seva part o la convivència és molt difícil. Barcelona ha passat del "posa’t guapa" al "posa’t verda", mentre ha deixat que guanyi el "posa’t guixada i posa’t bruta". I no ha predicat amb l’exemple: A Barcelona encara hi ha desenes i desenes de carcasses de telèfons públics. Dic carcasses perquè els telèfons ja fa molt de temps que no hi són, arrencats pel vandalisme. Carcasses guixades, brutes. Vostès tindrien una carcassa bruta a casa seva? Per què l’Ajuntament no ha donat la batalla per retirar-les? Per què no les retira i batalla per passar la factura a la companyia? És només un exemple, però la deixadesa s’encomana i Barcelona ha estat deixada molt de temps.

Al maig hi haurà eleccions. Una Ada Colau de to i perfil comunicatiu baix des de fa molt de temps es torna a presentar amb la seguretat de comptar amb els vots del seu electorat més fidel. Però si ja fa quatre anys va quedar per darrere d'Ernest Maragall, es pot donar per descomptat que guanyi? 

La batalla és oberta, i més des que hi ha la possibilitat que s’hi torni a presentar Xavier Trias, després que tothom hagi vist i sentit les proves del muntatge policial que el va empastifar i perjudicar. Trias, segons l'enquesta de Junts, recolliria el vot independentista, el business friendly, el de l'Upper Diagonal, el del Lower Diagonal i, en general, el de molts que volen un canvi. Trias descol·loca les opcions d’Esquerra i del PSC. Curiosament, l’escull principal de Trias és dins de Junts. No perquè no hi hagi molta gent influent que el voldria, sinó perquè en aquests moments de la seva vida Trias posa condicions per tornar: poder fer la llista, que sigui transversal, que vagi més enllà del partit i que Junts no deixi el Govern.

Perquè Pedro Sánchez vol recuperar per als socialistes l’alcaldia de Barcelona (la de Madrid és impossible per al PSOE) i un home de la seva màxima confiança personal, Salvador Illa, que ja li va guanyar les eleccions al Parlament, ha estat treballant durant mesos, al voltant de tots els influents que volen canvi, per convèncer-los que ell seria aquest canvi, que aquella Barcelona moderna i transformadora de Maragall podria tornar i potser amb ell d’alcaldable. 

I Ernest Maragall ja va guanyar fa quatre anys però no va poder convertir la victòria en govern, i aquesta és la seva última oportunitat per aconseguir-ho.

La batalla per l’alcaldia de Barcelona es presenta renyida, i en els vuit mesos que falten encara pot fer molts tombs. Sota els somriures protocol·laris de les Festes de la Mercè hi haurà molts càlculs, personals i de partit.

Bon dia.