L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Wagensberg s'exilia i el jutge Aguirre internacionalitza l'oposició a l'amnistia'

Aquest matí he vingut a l’ARA pensant que després que Junts votés ahir en contra de la llei d’amnistia al Congrés, els diria que ha tornat aquell vertigen dels dies incerts del Procés en què a cada votació et trobaves amb un gir de guió.

Bé, doncs mirin si ha tornat el vertigen, que aquest matí s’ha sabut que Ruben Wagensberg, diputat d’ERC i membre de la mesa del Parlament, se n’ha anat a Suïssa per protegir-se dels atacs de la justícia espanyola amb la causa del Tsunami. Wagensberg s’ha instal·lat a Ginebra per assessorar-se amb organitzacions i advocats que l'ajudin en el seu cas, després que el jutge Manuel García-Castellón estigui intentant convertir el Tsunami en un cas de terrorisme. A veure, de moment Wagensberg no està investigat, o sigui que pot tornar quan vulgui, però ha explicat que està tenint atacs d’ansietat que l'incapaciten també per dur una vida normal a casa i per això ha decidit canviar d’aires. 

No em diguin que això no és com si estiguéssim tornant enrere. Precisament ara, que s’està negociant una amnistia, després d’haver passat per les presons i els indults, una part de l’Estat, el poder judicial especialment, ha decidit que continua la repressió i desencadena marxes del país que pensàvem que superaríem.

I amb la llei per aprovar. 

Junts ha frenat l’aprovació de la llei perquè vol canvis en els delictes de terrorisme i traïció ja que, sinó, diu que no hi entra tothom. I, encara que no ho esmenta, és evident que si la traïció queda fora de la norma, Puigdemont no serà amnistiat. I mirin si l’acusació pot acabar produint-se, que el jutge de Barcelona que instrueix el cas Volhov, Joaquín Aguirre, ha concedit una entrevista a una TV alemanya explicant la suposada ingerència russa per desestabilitzar la UE a través de la independència de Catalunya. És molt important això que ha fet el jutge. D'entrada, perquè els jutges no fan declaracions sobre una causa que instrueixen. En aquest cas, va gravar l’entrevista sense que el servei de premsa del TSJC ho sabés. (L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja hi veu un motiu per apartar-lo de la causa.) Però és evident que el jutge ha decidit internacionalitzar la lluita contra l’amnistia, que Europa compri a la justícia espanyola el relat que de cap manera els independentistes catalans poden ser amnistiables. Aguirre obeeix Aznar: qui pugui parlar, que parli.

Total, que Junts vol una llei que protegeixi tothom i el PSOE li ha dit que, si continua retocant-la, no passarà el filtre del TC ni el de les qüestions prejudicials que els jutges espanyols presentaran als tribunals europeus. O sigui, que el que demana Junts és impossible. Però Junts hi ha votat en contra i el govern espanyol està indignat, el PP hi suca pa i Esquerra treu foc pels queixals.

Per què voten diferent ERC i Junts?

A part de la qüestió de la traïció que volen imputar a Puigdemont, David Miró ho explica en aquest article. Esquerra és gradualista en les seves negociacions amb el PSOE i el govern de Sánchez i Junts negocien al límit. Junts vol “domar” el PSOE, acostumar-lo que no doni per segurs els seus vots (entre línies, llegeixin “com Esquerra”) i, si cal desmuntar calendaris i ritmes, ho fa. Una font de Junts em deia avui: “Si el PSOE no respecta els acords, nosaltres no li donarem suport”. Es refereix a l’acord que l’amnistia no deixaria ningú exclòs. I Junts diu al PSOE: si al final la llei no passa el filtre europeu, les conseqüències seran per als independentistes, no per a Sánchez. I si Europa o el TC demana retocar la llei, es retoca aleshores. O sigui, que igual com va passar amb els decrets òmnibus, amb Junts les negociacions són al límit.

A Madrid no se’n saben avenir que tot sigui tan volàtil. Ja se senten crits d'“això li passa a Sánchez per negociar amb un partit antisistema, poc fiable i poc seriós com Junts". De cop i volta, la política espanyola (i hi incloc la justícia espanyola, perquè per a aquests jutges Puigdemont i Rovira són un instrument per fer caure Sánchez) ha entrat en una dinàmica processista. 

Entre l'un que se'n va a Suïssa per protegir-se dels jutges i aquesta agonia a cada votació, que recorda els mesos dels Procés, aquest matí, més que entrar en una dimensió desconeguda, sembla que tornem enrere.

No tot està perdut: ara el PSOE i Junts tenen quinze dies per continuar negociant.

Bon dia.