L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com volem que ens prenguin seriosament?'

Divendres passat vaig subratllar que en la reunió de la Comissió Bilateral, aquella que la Moncloa posava com a exemple de com anava de bé el diàleg amb Catalunya, l’Estat traspassaria a la Generalitat l’observatori meteorològic del Turó de l’Home. El vaig fer servir com a símbol de la presa de pèl del govern PSOE - Unides Podem al Govern i, per extensió, a tots els catalans. De fet, divendres a la tarda, el mateix Govern va qualificar els traspassos de “resultats minsos”, mentre la Moncloa persistia en la presa de pèl i parlava “d’acord històric”.

Però si hagués fet millor la meva feina, divendres m’hauria enfilat per aquestes parets. Mirin, diari Avui del 2009: "Rodalies, Inspecció de Treball i l'observatori del Turó de l'Home, principals traspassos en tres anys d'Estatut". En la notícia s’explicava que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat havia "formalitzat, per primer cop, l'acord per al traspàs de Rodalies Renfe al govern català, previst per a l'1 de gener del 2010". I que hi havia acord sobre la cessió de la titularitat de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, situat al terme municipal de Fogars de Montclús. O sigui que fa 12 anys i mig que l’Estat traspassa l’observatori del Turó de l’Home. I el més greu, esclar, no és que l’Estat ens enganyi amb el que és nostre, sinó que nosaltres ens deixem enganyar. El balanç de la Comissió Bilateral de divendres passat no és que fos minso, és que va ser una vergonya. És desolador, per a nosaltres. Per tant, abans de mirar el joc de trons de Madrid, que si Casado, que si Ayuso, pensem un moment en què som capaços de fer nosaltres per nosaltres mateixos, o si el nivell de la nostra política també és minso. Perquè episodis com aquest són un altre cop a la moral col·lectiva. Com volem que ens prenguin seriosament?

I pel que fa a Madrid, aquí ho tenen, unes 3.000 persones, votants del PP, manifestant-se contra el president del PP i en favor d’Ayuso. Casado la va fer investigar i Ayuso, després de veure la relliscada d’un diputat del PP que no sap votar i no enfonsa la reforma laboral, i el resultat discret de Castella i Lleó, ho filtra. És un clàssic a la política madrilenya (la Federació Socialista de Madrid és igual) quan s’olora sang, hi ha ganivetades per escurçar el camí cap a la Moncloa.

A Casado el defensa La Razón i l’ataca l’Abc, que avui en portada considera que la dimissió és obligada. Casado no enganxa, Ayuso sí. Casado és pla i no ha estat capaç ni de crear el seu “Váyase, señor González”, com Aznar quan estava l’oposició. Ayuso ha sabut fer seu el concepte de llibertat (llibertat d’anar a fer una cervesa quan plegues de la feina), i amb el seu desvergonyiment trumpista frena Vox. 

Sobre això, no es perdin avui un gran article del Sebastià Alzamora, titulat “El PP i la curtor”, on diu: “La cosa ha anat aguantant-se mentre hi ha hagut al capdavant personatges que han unit una certa preparació acadèmica amb un tipus d’intel·ligència pràctica i despullada d’escrúpols. Gent com Cospedal, Sáenz de Santamaría, Rajoy, Aznar. Però hi ha un llindar per sota del qual la cosa es torna inviable. D’uns anys cap aquí, la dreta espanyola ha donat cabuda a un seguit de personatges que senzillament no són aptes per assumir responsabilitats públiques, els Casados, Riveras, Arrimadas, Abascals i tots els seus homes i dones de confiança. Un espectacle en què tota la dreta acaba comportant-se com extrema dreta, i en què allò que domina és una niciesa insolent i desaforada, orgullosa d’ella mateixa com correspon als més necis”.

I aquests són el recanvi dels que ens han traspassat l’observatori del Turó de l’Home dues vegades.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.