L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què vol dir que no es pot debatre sobre els jutges?'

El protagonisme de Catalunya a la vida política espanyola és total. Els debats a Espanya van i venen: es pot debatre una època sobre la prima de risc, sobre la inflació, després sobre corrupció, i més endavant sobre la gestió de la pandèmia, i així sobre totes les crisis que es presenten. Però si hi ha una qüestió sempre present és Catalunya. Sota diverses denominacions, esclar. Pot ser la llengua (en el fons sempre és la llengua), la reforma de l’Estatut, el Tripartit, el Procés, Pujol, l’1 d’Octubre, els indults, l’amnistia, Puigdemont, però Espanya sempre debat sobre Catalunya.  

Dos exemples de les últimes 24 hores: ahir Pedro Sánchez va admetre als periodistes que van anar a la Moncloa a la recepció de Nadal que es reunirà amb Puigdemont (va donar a entendre que després de l’amnistia, però a l’entorn de Puigdemont diuen que ha de ser abans) i amb Oriol Junqueras. I aquest matí Feijóo ha dit a Sánchez, en un debat al Congrés, que demà passat es reunirà amb ell si li accepta un temari oficial. I quin és aquest temari? Surt a la portada de La Razón: “Feijóo anirà a la Moncloa per parlar d’amnistia i Puigdemont”. 

Espanya debat sempre sobre Catalunya. Ja passava fa 90 anys durant la República. Sovint hi debat només per interès electoral. El PP viu a Espanya d’anar contra el català, per exemple. És a dir, el debat sobre nosaltres no és per solucionar el problema, sinó per aprofitar-se’n electoralment, perquè és el típic conflicte que va bé que s’allargui perquè va donant vots, perquè simplifica el missatge més important que ha de donar un partit polític, que és: “Aquest partit, a favor i en contra de què està?” I més encara, en aquesta època que es porta la gent a les urnes a còpia d'excitar-la, Catalunya desperta pulsions atàviques. Si encara allarguen ETA, que ja no existeix, què no faran amb Catalunya? 

En aquest ambient, ja hi ha un altre tema interposat que serveix per tirar-se Catalunya pel cap: una vintena de fiscals reclamen actuar contra Míriam Nogueras per haver parlat amb nom i cognoms de jutges “indecents”. I tot fa pensar que els jutges no aniran a declarar a la comissió del Congrés, emparats en el fet que la llei no permet que un jutge declari sobre una causa que porti ho hagi portat. Ara bé, el debat sobre jutges a Espanya i la seva resposta a l’independentisme català s'ha de poder fer. Van acusar de rebel·lió quan no hi havia armes, només per poder inhabilitar els processats i mantenir-los en presó incondicional. Van condemnar per sedició contra el criteri jurídic més elemental. Europa els ha tancat totes les extradicions. D’això se n’ha de parlar, i només faltaria que es pogués debatre sobre el legislatiu i l’executiu però no sobre el judicial. I un cop més, serà a causa de Catalunya que podrà fer-se un debat que la dreta voldria estalviar-se. 

Bon dia.