L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Viure rodejat de la runa dels veïns'
“No admetré que es doni un sol euro extra a Catalunya a costa que el treguin a Galícia”. D’on creu que surten els diners, el president gallec? No importa convertir la convivència amb els veïns en un ermot de runa
Hola, com estan?
Vora 500 morts al Líban pels bombardejos d’Israel. ¿Com algú pot pensar que viurà en pau, segur i lliure d’amenaces, rodejat de muntanyes gegantines de runa de les cases dels seus veïns morts a causa de les seves bombes? No, no tenim la solució per al conflicte entre l’Estat d’Israel amb Hamàs i Hezbollah, però aquesta guerra segur que no portarà cap pau. Pot aconseguir avantatges temporals, pot endarrerir el rearmament de l’enemic, però només serveix per a la perpetuació del conflicte. Els extrems que alimenten la guerra als dos cantons no tenen cap solució per als problemes de la gent. Que a aquestes alçades de segle XXI i amb l’experiència exterminadora de dues guerres mundials els estats i els interessos econòmics al darrere recorrin a la guerra una vegada i una altra és desesperant i ens posa a tots en risc.
Més a la vora, la guerra és dialèctica però el principi és el mateix: el que importa és la derrota de l’altre, perquè el compromís és feblesa. Els excessos verbals catalanòfobs ja no són notícia, però són una de les matèries principals de què es fa la política a Espanya.
Diu el president de la Junta de Galícia, Alfonso Rueda: "Hem de rebel·lar-nos al carrer contra el finançament singular de Catalunya". Com diu avui Àlex Gutiérrez, amb aquest "rebel·lar-se al carrer" un jutge qualsevol podria obrir diligències prèvies, però ja fa temps que l’agressivitat contra Catalunya és la forma natural de la comunicació política i mediàtica. Una agressivitat assentada sobre afirmacions que no resisteixen cap anàlisi racional: "No admetré que es doni un sol euro extra a Catalunya a costa que el treguin a Galícia". D’on creu que surten els diners, el president gallec? No importa convertir la convivència amb els veïns en un ermot de runa. Del que es tracta és de guanyar. Que a aquestes alçades de segle XXI, i amb l’experiència empobridora dels milions de firmes contra l’aprovació de l’Estatut, Espanya no tingui més al·licient per a la unitat nacional que distreure a la gent amb Catalunya és desesperant i ens posa a tots en risc.
Bon dia.