L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La visita de la vergonya de Dolors Montserrat'

Hola, com estan?

Aquesta setmana acabarà bé, perquè vindrà Nadal. I ara, posin a la paraula Nadal tots els asteriscos personals, familiars i geopolítics que vulguin, que certament poden ser molts, però vindran uns dies de treva. No gaires.

Les associacions de jutges treuen foc pels queixals perquè el Congrés investigui si han practicat el “lawfare”. És un moment molt delicat però de gran interès, perquè per primera vegada un poder de l’Estat, el legislatiu, discutirà la feina d’un altre poder de l’Estat, el judicial, en la seva resposta a l’independentisme català. Em puc imaginar perfectament que aquesta comissió d’investigació està provocant contactes i reunions al més alt nivell judicial espanyol per veure quina resposta ha de tenir, com si tinguessin la impressió que després d’haver abraçat fervorosament la bandera de l'“¡A por ellos!” ara la truita hagi girat i algú els vulgui situar a la pàgina incorrecta de la història.

Mentrestant, el PP continua passejant pels carrers la seva frustració per haver-se quedat a l’oposició.

Ahir Feijóo se’n va anar a Pamplona a protestar per la moció de censura a l’Ajuntament, que dona l’alcaldia a Bildu amb els vots socialistes. Al PP, ja ho saben, creuen que li convé continuar fent política com si ETA encara existís. És una estratègia destinada a guanyar a Espanya a còpia de ser residuals al País Basc, on no s’adonen del canvi sociològic i polític que hi ha als carrers i que fa que Bildu ja li trepitgi els talons al PNB mateix.

És el mateix càlcul que a Catalunya. El PP es presenta a Catalunya com el gran partit nacionalista espanyol per agradar a Castella, a Múrcia o a Extremadura. Si a Catalunya són residuals tant els fa, perquè la donen per perduda. Al PP, Catalunya només l’interessa per tensionar els espanyols.

I la prova d’aquesta estratègia la tindrem avui, demà i demà passat. Una delegació de 12 eurodiputats que pertanyen a la comissió de Peticions del Parlament Europeu comença avui una visita a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar el model d’immersió lingüística.

Que la UE s'interessi per l’escola catalana seria perfectament raonable si no fos que aquesta visita té un biaix polític que la converteix en una vergonya. Qui és la presidenta de la comissió de Peticions? Dolors Montserrat, que ha usat i abusat del seu paper per pintar la immersió lingüística com si fos l’apartheid a Sud-àfrica. Com serà aquesta visita que a la delegació no hi haurà cap europarlamentari socialista, perquè troben que el viatge és una "farsa" de la qual no volen formar part. Concretament, ha dit: "L'agenda està tan polititzada, i tan feta a mida per a l'estratègia de desprestigi de les tres dretes, que cap eurodiputat socialista de cap país no ha estat disposat a participar en aquest sainet".

Aquesta visita d'informació la va demanar l’any 2017 l’Asamblea por una Escuela Bilingüe. La Comissió Europea li va dir que no tenia competència per ocupar-se del cas, i no ha estat fins ara que, amb l'inestimable impuls polític de Montserrat, han aconseguit venir a veure què passa amb la immersió. Com es poden imaginar, les conclusions ja estan redactades: això és un infern, una dictadura lingüística on als nens que parlen en castellà se’ls castiga sense anar al lavabo. 

Dolors Montserrat està fent un ús indigne de la presidència de la comissió de Peticions de la UE. Això del català s'ha debatut quatre vegades, tot i que la comissió insisteix que la política lingüística és un afer intern de cada estat. Té els diputats fins al capdamunt.

De l’autoodi que practica Montserrat amb la seva pròpia llengua és ella, que n’ha de donar explicacions. Però aquesta visita que patrocina és una vergonya, perquè intenta convertir en un escàndol europeu que un país hagi intentat ensenyar a l’escola en la seva llengua pròpia, i fer-ho tenint en compte l’altra llengua oficial. El PP continua en mode “¡A por ellos!” i no coneix una altra manera de concebre Catalunya. Que serveixi, almenys, perquè entenguem que el català continua tenint adversaris i enemics, i actuem en conseqüència.

Bon dia.