L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'A veure si és el PSOE qui fa perillar la «normalització»'

El que va passar ahir al Congrés té una anàlisi estrictament política, que és la següent: el PSOE va arrossegat a complir el que pacta i decideix posar l’augment de les pensions i les bonificacions al transport públic en una mateixa votació al costat de l’impost a les energètiques.

El PSOE, pensant que Junts, imprescindible per aprovar lleis, no s’atrevirà a votar-hi en contra perquè seria molt impopular i perquè no és gens estètic votar al costat del PP i de Vox, es troba que Junts vota que no, l'esbronca des de la tribuna d’oradors i es recorda d’Esquerra:

“El PSOE ha de deixar de fer el triler, i la resta han de deixar de votar sí a tot a canvi de res. Si vostès segueixen empassant-se aquest xantatge, ells seguiran sempre fent aquest xantatge”. 

Nogueras explica a la sortida que si haguessin posat per separat totes les votacions del decret òmnibus haurien votat a favor de l’augment de pensions, per exemple. I el PSOE, que ha tastat la resistència de Junts, es fica més amb el PP que amb Junts. 

Què ha passat aquí? El mateix de sempre. Puigdemont investeix Sánchez amb la idea de cobrar per avançat, però com que la retribució grossa (amnistia, català a Europa, immigració) triga a arribar, Nogueras demana al PSOE que “mogui el cul” (ho recorden?), però no passa res. Aleshores Puigdemont proposa una qüestió de confiança, perquè així no podem seguir, però el PSOE fa el ronsa. El següent moviment de Junts és no votar-li aquest decret òmnibus d’ahir, perquè així no podem seguir. ¿Reaccionarà el PSOE, o anirà governant (sense pressupostos, a més a més, perquè per la mateixa dinàmica de bloqueig de Junts, no s’aproven) enmig de constants derrotes parlamentàries, o traspassarà finalment les competències d’immigració?

Escriu avui el David Miró que això és una guerra de desgast. Junts no vol xantatges del PSOE, però els socialistes no volen semblar presoners de Puigdemont, perquè saben que “si Junts vol pintar alguna cosa no té més remei que acabar negociant amb ells". Però al mateix temps, ahir el PSOE no va ser gaire dur amb Junts, perquè sap que els necessita.

I Esquerra ha saltat al coll de Junts per tornar-s’hi. Gabriel Rufián:

“Avui es materialitza de manera quasi bé definitiva una majoria que ja existeix fa temps, que és la de PP, Vox i Junts, que acabarà carregant-se aquest govern. [Referint-se a Míriam Nogueras] Cada vegada que vostès diguin que voten a canvi de res, jo li contestaré el mateix. Amb la mateixa mentida, perquè segur que és mentida, vostès voten a canvi del 3% o el 4%? Perquè la sentència no queda clara. Oi que això és fals? Oi que vostès mai han votat a canvi del 3%? Doncs ERC mai ha votat a canvi de res. Doncs jo els hi demano que deixin de mentir de forma miserable”. 

No s’entén que el PSOE, que acaba de veure com, amb Illa a la plaça de Sant Jaume, el Banc Sabadell torna a Catalunya, pot acabar posant en risc una estabilitat que a Catalunya els socialistes en diuen “normalització”. 

Insisteixo en el que he escrit avui: tot això pot tenir lògica de partit i explica la debilitat de Sánchez, però ves a explicar-li la posició de Junts a un pensionista o a un viatger del transport públic o a un afectat per la DANA. El mateix val per al PSOE si, com han dit a Junts, els de Puigdemont haurien votat a favor d’alguna de les mesures, com la de les pensions i la del transport públic, per separat.

Turull ha dit aquest matí a TV3 que el PSOE ha de recordar no només que no té majoria, sinó que va perdre les eleccions i que així i tot governa, i que per tant ha d’escoltar els partits dels quals depèn. Però el bloqueig polític es regira contra la gent.

Quan tenim gairebé una quarta part de la població en risc d’exclusió social i molta gent que, tot i tenir feina, no té accés a l’habitatge o no surt de pobre, hi ha votacions que són material sensible i esdevenen un menyspreu a la gent. La vida ja és prou complicada i, sobretot, cara perquè els partits ens la facin més difícil. Sobretot perquè al mostrari de partits disponibles per votar hi ha ofertes llampants semblants a la que representa Trump. Després guanya la ultradreta i tot són plors.

Bon dia.